Aquests dies tots i totes hem vist amb més o menys els incendis forestals que ha patit el país.

No entraré a fons amb la informació dels incendis, que ja se n’ha parlat molt, però sí que voldria remarcar que al parc del Cap de Creus, totes aquelles àrees que són gestionades amb pastures, vinyes o franges de prevenció d’incendis van contribuir enormement amb el control final del foc. Això va fer que de les més 3000 hectàrees que es podrien haver cremat només se’n cremessin 416. Però no n’hi ha prou en posar ramats per netejar el sotabosc, aquests creixen i s’engreixen, i si volem que hi segueixi havent ramats i pastors, aquests s’han de poder guanyar la vida i per tant algú ha de comprar la carn que produeixen. La compra de producte de proximitat i l’economia sostenible prenen més sentit que mai.

En el cas dels incendis que han afectat zones agrícoles i forestals, vull agrair la tasca ingent de tots els actors que han participat en la seva extinció, però vull fer un esment especial als pagesos, perquè moltes vegades són els que menys es veuen, amb totes les tasques de llaurat que es van dur a terme per contribuir a crear tallafocs naturals.

Hem de contribuir entre tots i totes a crear aquest paisatge de mosaic tan nostre, que es va perdent més cada dia

 

El pitjor que hi ha en aquest clima mediterrani que tenim i davant del canvi climàtic que ens presenta cada vegada més episodis climatològics extrems, és el paisatge forestal homogeni i continu. És fàcil dir que aquesta situació ens pot portar a grans incendis forestals, amb tot el que això suposa, tant per la vida de les persones, com per pèrdua d’hàbitats i biodiversitat. I si passa, dir que ja ho havíem dit. Però el difícil i el que cal és actuar i actuar ja a fi de minimitzar aquesta realitat imminent.

Per tant hem de contribuir entre tots i totes a crear aquest paisatge de mosaic tan nostre, que es va perdent més cada dia. El paisatge agrícola, el paisatge de muntanya amb aquestes pastures i aquests espais oberts. I això ho fan els gestors del territori, és a dir els pagesos, els ramaders i els que treballen el bosc. I perquè ells puguin seguir fent-ho, només demanen poder guanyar-se la vida. Per tant cadascú que sigui responsable amb la seva elecció del que consumeix i que aposti pels productes de proximitat. Fem-ho per nosaltres però sobretot pel nostre entorn.