Avui la Vall de Ribes és un territori que agrupa un conjunt de municipis que formen part de la comarca del Ripollès, però com a societat, agrupa a un conjunt de persones que tenen en comú una identitat col·lectiva compartida basada en un conjunt de tradicions i de formes de vida material i espiritual que deriven tant de la història com d’usos i costums que s’han anat actualitzant per adaptar-se als temps moderns. Des dels temps medievals i fins a l’època moderna a la Vall de Ribes predominava una societat rural que vivia de la ramaderia i de l’agricultura, però tancada cap a l’exterior per l’escassetat i mal estat dels camins reals que la comunicaven més aviat cap a la Cerdanya i al Rosselló que no pas cap a Ripoll i a Vic. És cert que hi havia traginers i un cert comerç, imprescindible per fer arribar les vitualles que no produïa la vall, però la seva aportació a l’economia de la Vall no era la principal. Tanmateix, l’organització política d’aquesta comunitat, que anem coneixent pels rellevants estudis de Miquel Sitjar, era ben viva i va girar originàriament entorn del castell de Ribes i dels seus senyors feudals del mateix nom, per continuar amb el sorgiment, enfront del poder senyorial, de les Universitats dels homes de les diverses localitats de la Vall que, procedint de la base social i patrimonial de les cases o masos, aviat obtingueren el privilegi de ser representats pels cònsols o jurats locals. De mica en mica aquestes localitats s’agruparen en quarts (Ribes, Queralbs, Pardines i el format per Bruguera, Planoles i Campelles) i amb ells apareix la institució del Consell General de la Vall, és a dir el Consell General dels cònsols i jurats de la vila de Ribes i dels altres tres quarts abans esmentats. La personalitat institucional de la Vall de Ribes com a comunitat assolida amb el Consell General i que permetia un cert nivell d’autogovern es va reblar amb l’obtenció d’un conjunt de privilegis que blindaven les seves competències polítiques i administratives i sobre els quals han treballat de forma fecunda els historiadors Ferran Valls i Taberner, Tünde Mikes i Miquel Sitjar. La derogació d’aquest règim d’autonomia per la monarquia dels borbons va suposar un retrocés molt rellevant per a la Vall, de la mateixa manera que el règim absolutista que introduí el Borbó ho significà per a tota Catalunya, com ha posat de manifest fa poc (2020) el professor Josep Maria Torras i Ribé en el seu llibre Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808).

S’ha celebrat a Ribes de Freser la festa de l’estiueig amb un programa molt reeixit que posa de manifest uns altres moments de la història de la Vall

 

En aquests darrers dies s’ha celebrat a Ribes de Freser la festa de l’estiueig amb un programa molt reeixit que posa de manifest uns altres moments de la història de la Vall de signe molt positiu com són els exposats en la seva conferència inaugural pel professor Joaquim Maria Puigvert dedicada a analitzar ‘L’Estiueig i el primer turisme a la Vall de Ribes. Impacte econòmic, social i cultural 1880-1950)’. Ara les institucions organitzadores han estat l’Ajuntament de Ribes, la Diputació de Girona i l’Arxiu Comarcal del Ripollès. Un altre context institucional per a una societat de la Vall de Ribes que continua ben viva.