Campdevànol, un poble amb molt potencial

A part de La Farga Casanova antigament, ara Comforsa, i l’Hospital per poques coses més era conegut Campdevànol.

Quantes vegades havíem sentit a dir des de la capital o altres contrades de la comarca: on vas?? – A Campdevànol. – Què tens algú malalt? A la mateixa resposta ja s’hi pressuposava que quan un es desplaçava a Campdevànol era per motius hospitalaris. El nom del poble estava íntimament lligat o bé a la indústria metal·lúrgica o bé a l’Hospital. I ens ho hem cregut tant i hem fet tan poc per revertir la situació que després d’una llarga letargia ara descobrim un patrimoni cultural que s’ha d’explicar i posar en relleu per tal que tots els habitants del poble coneguin aquest fet.

Tenim un jaciment arqueològic de ja fa 9 mil anys, segons el prestigiós arqueòleg i prehistoriador ens venien a visitar “turistes d’Osona” en èpoques d’estiu, per les característiques climàtiques que els hi oferia la nostra vall, on es gaudien de moltes hores de sol, en comparació al clima humit en el qual vivien. Tampoc els hi mancava una de les nostres fonts de vida al llarg dels segles, el riu Freser, l’element aigua. Tot això era un producte molt atraient.

Fa quaranta anys es van fer les primeres excavacions on es va descobrir una cabana de 35 m². Es van trobar també diferents materials: ossos, ceràmiques, i sílex que van ajudar a establir una cronologia que s’emmarcaria en el paleolític.

Quaranta anys després d’aquestes excavacions, i arran d’unes altres que es van portar a terme el passat any es va permetre treure a la llum un fogar i restes d’eines de pedra. D’entrada les troballes “presenten similituds” amb les restes descobertes ara fa quaranta anys quan un jove Eudald Carbonell i el seu equip van descobrir una cabana i material de fa 9.000 anys. Una altra dada important és que han localitzat el nivell d’excavació d’aquell moment.

 

Després d’una llarga letargia ara descobrim un patrimoni cultural que s’ha d’explicar i posar en relleu

 

 

 

 

 

Disposats a anar més enllà, ara l’ajuntament ha signat un conveni amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dins del marc del projecte Arrels on es preveu la continuació de noves exploracions que ens permetin endinsar-nos més en la història del nostre poble. Per tant fiquem en primera línia i dotem d’un valor extraordinari el nostre passat, per tal de poder entendre més la nostra idiosincràsia, d’on venim i qui som realment. El patrimoni cultural pel que fa a recerca, docència i socialització d’un poble és imprescindible per comprendre la nostra evolució.

Lligat a tot això i descartat que Campdevànol no la representa només Comforsa o l’Hospital, que també, ara fa pocs anys que hem descobert que tenim un dels indrets més bonics del país, l’entorn natural del Torrent de la Cabana on la gent fa cua per poder accedir a visitar-lo. Estem també orgullosos d’haver estat uns dels pobles amb característiques similars de gorgs, pioners en la regulació del medi i l’entorn, cosa que no ha estat gens fàcil, però creiem que hem fet un gran pas per aconseguir-ho. No en va, molts pobles i consells comarcals s’han adreçat personalment a nosaltres per tal de solucionar les massificacions que ara ells també pateixen, per tal de seguir el nostre model, així i tot hem de continuar millorant, i ho farem.

Comptat i debatut i deixant-me moltes coses al tinter, Campdevànol és ara un poble amb una diversitat econòmica oberta, tenint en compte i preveient que el futur (Vies Verdes, Bike Park) representarà un impuls importantíssim pel turisme de la nostra comarca i en especial del nostre poble, en el qual pretenem que es quedin, pernoctin, consumeixin i obtinguin la resposta a les seves necessitats la gent que atreta pel reclam que representarem vulguin passar més hores del seu temps a la nostra vila. És per això i tal com ens vàrem comprometre en el nostre programa electoral del 2019, que la construcció i rehabilitació d’un alberg a les antigues escoles Coll i Bardolet serà una realitat l'any 2023. Un lloc d'acollida, de reencontre, de trobada, un símil de què és Campdevànol avui dia.