Des del mes de febrer de l'any passat (2020) tenim un hoste no desitjat a casa nostra. Em refereixo a la COVID-19, aquesta maleïda epidèmia que sembla que ens hagi agafat "afecte" i no hi ha manera de fer-la marxar. És cert que des de ja fa força temps, vivim en una societat "immediatista" i tot ha de ser obtingut o fet al moment. Això de fer cues ja fa dècades que s'ha perdut i oblidat; i d'aquells temps en què n'havíem fet ens costa recordar-ho. Hem viscut una etapa que per anar de vacances si no anaves als antípodes, no eres ningú. Que és això d'anar a berenar al Pla de la Pera? O, anar a passejar pel Castell de Milany. Que és això? Calia anar a Tailàndia, com a molt a prop. Els més discrets anaven a la Rivera Maia. Ara, des que tenim aquest "hoste" tot això s'ha acabat. És com un càstig de Déu. Hem estat setmanes que ni tan sols de la comarca podíem sortir. Ara, almenys el camp d'acció s'ha obert a tot l'estat. França ens ho ha posat difícil, gairebé impossible. Home, per anar a l'estranger encara ens queda Andorra, oi? Però...

Perdoneu el meu sarcasme, però quan veig o sento que expliquen aquestes concentracions de gent (no dic pas persones, dic gent), sense respectar cap de les normes que ens donen des de l'autoritat sanitària; quan sents les explicacions que dona la gent que hi participa en aquestes concentracions, no puc per menys que sorprendre'm de la poc sentit comú que hi impera. De la falta de responsabilitat, de la inconsciència davant el mateix perill, i el mal que poden fer al seu entorn començant per la seva pròpia família. Resumint, estem, som una societat que MAI en la nostra història mil·lenària, MAI els seus membres, nosaltres, havien tingut un accés tan fàcil a la cultura, i al saber. I aquests mateixos membres d'aquesta societat tan ben preparada són, al meu entendre, els més acèrrims defensors de la permanència d'aquest "hoste" indesitjat. I ho fan, no perquè tinguin la voluntat o la convicció que sigui així. NO. Ho fan inconscientment amb la seva actitud, amb el seu comportament. És perfectament entenedor que gent, nosaltres, acostumats a unes llibertats, que durant unes dècades hem pogut accedir a plaers, fins fa ben poc, totalment insospitats; aquestes persones, nosaltres, quan arriba el temps de les vaques magres (perdó, la majoria ja no coneix el significat d'aquesta expressió), estan descol·locats i la seva actitud social no és la que correspondria, i entenc que és així per la seva falta d'experiència.

Hem viscut una etapa que per anar de vacances si no anaves als antípodes, no eres ningú

No és que desitgi el retorn de temps passats. De cap manera. Personalment crec que aquesta dita clàssica amaga un romanticisme enganyós i falsari. MAI, mai, la nostra societat havia viscut tan bé com ara. MAI. També és veritat que, qui en queda despenjat ho passa molt i molt malament; però sempre hi ha i hi haurà, persones que dissortadament queden despenjades. Correspon al conjunt de la societat (llegeixis administració pública) pal·liar aquestes situacions. "Recol·locant" aquestes persones en la societat "normal". Però, no em refereixo a aquest tema. Ara m'adreço a les persones de la societat "normal" que aquestes són les que organitzen i participen en aquestes actes que són un monument a la irresponsabilitat i a l'incivisme. Qui més qui menys té familiars o coneixences en el sector sanitari, i li hauran fet comentaris del que passa amb les persones que tenen la "sort" de rebre aquest "hoste" maleït.

El nostre migrat sistema sanitari (recordeu aquella frase de Jorge Fernández Díaz: les hemos desmontado el sistema sanitario; el dels catalans es referia) que ja tenia dificultats en temps "normals" avui dia no cal ser un especialista en aquesta àrea per veure que té més forats que un colador, i que el seu personal, més enllà del comentari fàcil referit als funcionaris, més enllà d'això, fa més d' un any i mig que està contra les cordes, i la gent que participa de les activitats descontrolades a les quals em referia abans estan fent burla, menyspreu i mofa, de la feina d'aquests sanitaris, m'atreviria a fer-los una consideració. Els diners extres que ens costa als contribuents aquest comportament irresponsable també l'estan pagant ells (nosaltres, també).

No sé ben bé a qui correspon, però crec que seria saludable que en el si de les nostres famílies, en totes les cases, s'encetés el comentari, el debat de la responsabilitat i el seu cost, no solament en diners que això, el cap i a la fi, un dia o altre farem la pau. No. El cost en salut dels professionals del sector sanitari, el cost en salut dels familiars dels malalts mateixos, i finalment el cost en vides d'aquells que a causa del maleït "hoste" ens han deixat. Per aquest mes d'agost, mes de desconnexió i relaxació, crec que seria saludable encetar aquest debat familiar. Bé, o a mi m'ho sembla.