Aquests dies en què, qui més qui menys, disposa de moments de lleure és recomanable acostar-se a la Casa de Cultura de Ribes de Freser per veure-hi l'exposició "A dins de classe soc feliç", inaugurada el passat dia 30 de juliol amb motiu del centenari del naixement de Joan Triadú. S'hi explica la trajectòria del crític i pedagog ribetà, estretament vinculada al món educatiu des que va començar a fer de mestre a Granollers, amb només disset anys, a finals del 1938. Triadú va tenir una estreta relació amb Òmnium gairebé des de la creació de l'entitat, i un dels plafons hi fa especial referència. En plena dictadura franquista i quan Òmnium només tenia set anys de vida, el 1968, va proposar a la junta organitzar la Delegació d'Ensenyament del Català (DEC). Ja feia un temps que Triadú feia classes clandestines, i tenia clar el què calia: formar professors competents en la llengua del país, absent de l'escola des del 1939, i organitzar cursos també per a no docents, pensant també en una societat que acollia l'arribada de moltes persones no catalanoparlants. L'estructura que Triadú va aixecar, amb el suport d'Òmnium i l'entusiasme de molts voluntaris "amb una dedicació realment inigualable" com explica ell mateix, va actuar gairebé com si es tractés d'un ensenyament reglat, oficial. I va ser fonamental fins que després de la mort del dictador, les coses van començar a canviar lentament. Triadú era així: tot allò que es fes, calia que fer-ho des de l'excel·lència.

L'entusiasme i el rigor, la dèria per la feina ben feta, sí que ens poden servir de guia en un moment en què tornem a patir pel futur de la llengua

Els mateixos esquemes que van servir per a aquell moment no es poden reproduir exactament ara, perquè els temps han canviat molt. Però l'entusiasme i el rigor, la dèria per la feina ben feta, sí que ens poden servir de guia en un moment en què tornem a patir pel futur de la llengua. Un repte del que sembla que són conscients els nostres governants, si més no perquè va ser esmentat en el discurs de presa de possessió del president Pere Aragonès. Però que no en tindrà prou amb l'actuació feta des de les institucions. Com en temps de Joan Triadú, la implicació de la societat és i serà necessària. I en això, evidentment, a Òmnium ens hi trobaran a primera fila.