Em van posar la vacuna de la Covid tan aviat com va ser possible. A finals d’abril per més dades. Si hagués pogut fer-ho abans ho hauria preferit. Mai n’he dubtat i estic convençut que ha estat una sort disposar d’aquest mètode de prevenció tan aviat. Tant de bo hagués passat també amb la SIDA i altres malalties recents. Potser per això em costa d’entendre les reticències que algunes persones expressen. Al mateix temps, coincidint amb les directrius de l’O.M.S., crec que no té sentit fer-la obligatòria, en un joc d’equilibri ètic difícil, ja que el qui no es vacuna es perjudica a ell però també als altres. Per la meva part, soc un defensor de les vacunes, si és que els cal defensa. Diria més aviat que en soc un ferm partidari. És un dels avenços més remarcables de la medicina en el seu vessant preventiu i no me les estalviaré mai ni deixaré de recomanar-les si és el cas.

Les vacunes no són pas una eina d’ahir mateix. La primera que es va aplicar, la d’Edward Jenner contra la verola data del 1796. Estem parlant, per tant, d’una història de 225 anys. Els beneficis que han proporcionat són incalculables: la desaparició de la mateixa verola i la reducció en nombre de tantes altres malalties infeccioses arreu del planeta. Pensem en la poliomielitis, la diftèria o el tètanus. Els que tenim una certa edat, podem tenim present algun company d’escola coix de per vida, alguna família amb una criatura morta per la diftèria o el pànic per la possible infecció d’una ferida. L’evidència és tan palmària que diria que és perdre el temps enumerar els beneficis obtinguts.

Quan un emmalalteix de covid no és tan sols ell el perjudicat, és tota una estructura social, sanitària i econòmica que trontolla una mica més

Conec persones que no es volen vacunar. Diria que n’hi ha de dos tipus. D’una banda hi ha els clarament negacionistes de la pandèmia, oposats, per tant, a tots els recursos que s’han posat en marxa per intentar-la combatre. És una postura que veig sectària i, per tant, molt difícil de combatre. Quan abans parlava de la meva opinió favorable, m’he abstingut de dir que “creia” en les vacunes. Simplement perquè no és una qüestió de fe. La fe és aplicable a les doctrines religioses, esotèriques, màgiques i, per tant, indemostrables. No m’atreviria a enfrontar-me, per inútil, a algú que m’expliqués que se li ha aparegut la Mare de Déu, que la terra és plana o que l’horòscop m’encertarà el dia que avui tindré. No cal, potser algun dia s’adonarà de la insubstancialitat de la seva prèdica. I no ho dic pas despectivament, ja que tots, en major o menor proporció, necessitem una mica de màgia per sobreviure. Però el que no acceptaré és que se m’intenti convèncer amb arguments falsos, proves inventades o fal·làcies sociopolítiques. Per exemple, m’indigna l’apropiació de la paraula “llibertat” dels que es queixen de les mesures, més o menys encertades, preses contra la Covid amb l’argument que es vulneren els seus drets. Aquesta utilització escandalosa la solen fer precisament els grups socials que no han respectat mai la llibertat dels altres, pels quals aquest bé, aquest dret, només ha de servir per fer ells els que els doni la gana i els altres que es facin repicar.

L’altre grup és el dels simplement reticents. Tots naixem ignorants i hem d’aprendre les coses. Però també passa que la ignorància pot ser una construcció. Seria el cas, tots en som víctimes, de tenir una certa saviesa en alguna qüestió i fer-la extensibles a qualsevol forma de coneixement. Un pot ser un gran electricista, un expert en literatura medieval o un plusmarquista dels cent metres llisos, però ser incapaç de comprendre les complexitats de la biologia. També és possible que les emocions ens facin perdre l’equilibri entre els beneficis i els perjudicis atribuïbles a tota iniciativa humana i, perquè no dir-ho, també podem ser objecte d’un ensinistrament negatiu de part d’algú que considerem una autoritat. En aquests casos crec que la informació assequible, lligada a la humilitat en reconèixer les mancances, han de permetre valorar amb seny quina és la millor actitud a prendre.

No és una qüestió només personal. Quan un emmalalteix de covid no és tan sols ell el perjudicat, és tota una estructura social, sanitària i econòmica que trontolla una mica més: És aquell vell de la residència que perilla, és aquell malalt que no pot accedir a un tractament per la saturació dels centres o aquella escola que ha de confinar dotzenes de nois i noies, per citar només tres exemples diaris.

Les vacunes porten segles entre nosaltres, i malgrat tot el relativisme lligat a tota obra humana, deia abans que la seva eficàcia és inqüestionable, així com ho és la seva seguretat. La perfecció no existirà mai, però de moment són el millor argument al qual agafar-nos.