Aquesta setmana es compleixen quatre anys dels terribles atemptats de les rambles i de Cambrils. Sembla que fos ahir, però en aquest període de temps s'han produït molts fets. Com el judici els implicats que no van morir en els dies posteriors als atemptats, per desgràcia la veritat no la sabrem mai, i més si estan en el cert els que sostenen que darrere de tot el complot hi havia el CNI per acabar amb el procés independentista. Però l'única realitat és molt simple: hi ha unes víctimes que són els que van deixar la pell en els atemptats, i uns culpables, els criminals assassins que van ser els autors de la massacre. Qualsevol mena de justificació o voler fer veure les coses a la inversa són ganes de fugir d'estudi i tergiversar la realitat.

Ara ens trobem amb una altra crua realitat: l'arribada al poder dels talibans a l'Afganistan. És la crònica d'una mort anunciada després que el president els EUA, Joe Biden, anunciés fa unes setmanes la retirada de tots els seus efectius militars i amb ells els dels seus socis occidentals. Ningú s'esperava que l'avanç dels talibans fos tan ràpid, i més quan enfront tenien un exèrcit afganès finançat, entrenat i armat pels nord-americans. Però sembla que els vint anys de presència occidental en el territori afganès i els més de nou mil milions de dòlars gastats no han servit de res. Això em fa pensar que la corrupció dins del govern afganès era el pa de cada dia, i que no hagués estat de més que les democràcies occidentals fiscalitzessin els comptes de l'administració, que segurament no tots els enemics estaven entre els talibans.

L’entusiasme i el rigor, la dèria per la feina ben feta, sí que ens poden servir de guia en un moment en què tornem a patir pel futur de la llengua

Però el pitjor de tot és el que quedarà a partir d'ara, hi haurà un règim de terror i de violència gratuïta, on les dones, que hauran de demanar permís fins i tot per respirar, se n'emportaran la pitjor part. Un estat islàmic on qualsevol oposició serà callada de la manera més cruel, on la modernitat i la civilització brillaran per la seva absència. A partir d'ara tot serà exclamacions i retrets, que si els uns o els altres i que si més amunt o més avall. Als qui no he vist piular, ni que sigui per casualitat, són representants d'aquests partits i organitzacions feministes d'extrema esquerra davant la greu situació que es trobaran les dones afganeses, potser només piulen els 8-M i la resta de l'any estan "mudes" i a la gàbia.

Una altra situació molt preocupant és que a partir de l'arribada al poder dels talibans, també s'incrementi el terrorisme islàmic arreu del planeta. A Afganistan trobaran, amb els talibans, l'aixopluc i el suport que en altres països tenen més difícil d'aconseguir.

No sé què farà occident al respecte i més sabent que darrere dels talibans, que no sé com s'ho fan, però sempre troben aliats per sortir-se amb la seva, hi ha la Xina. Abans van ser els ianquis per fer fora els soviètics, i ara són els xinesos per fer fora els ianquis.

Pròxim capítol, d'aquí a uns anys.