Joan Triadú i Font, prohom destacat de la cultura catalana tant en el camp de la pedagogia com en el de la creació i la crítica literària, ha estat homenatjat en el centenari del seu naixement a Ribes de Freser en el si d’una família obrera. Per raons laborals, la família es traslladà a Barcelona on va cursar l’ensenyament primari i el batxillerat. Als 17 anys, el seu talent li permeté obtenir l’habilitació de la Generalitat de Catalunya per exercir de mestre. De mans del mateix Pompeu Fabra obté el 1938 el títol de mestre de català, que li permeté exercir a Granollers fins a finals de la guerra.

No tindrem escola catalana si els nostres mestres no dominen el català

En ple franquisme, Triadú declara: “No tindrem escola catalana si els nostres mestres no dominen el català”. Aquesta visió va ser cabdal per la catalanització de l’escola un cop recuperat l’autogovern. El 1961, per acord de l’Institut d’Estudis Catalans, Triadú promou la Junta Assessora de l’Ensenyament en Català (JAEC) amb l’objectiu de crear un cos de professors de català que en cobrís l’ensenyament a les escoles de manera progressiva i solvent. Aquell any fou també l’any de la creació d’Òmnium Cultural, que més endavant incorpora la JAEC i en finança els cursos de català. Setanta-set mestres comencen a fer classes en horari no lectiu.

El català a l’escola és reclamat per la societat catalana i apareixen pintades pertot arreu. L’Ajuntament i la Diputació de Barcelona es veuen obligats a donar-hi suport. El 1969 es crea “Rosa Sensat”, que també aposta per la catalanització de l’escola. Quan el 1970 la Ley General de Educación reconeixia d’una forma vaga i amb caràcter experimental l’ensenyament “de las lenguas nativas”, de ben poc hauria servit aquesta iniciativa legislativa que esquerdava lleument la castellanització imposada de l’ensenyament, si el país no s’hagués anat preparant dotant-se de professorat de català, com havia previst Triadú. Finalment, a partir de 1976 el reciclatge en llengua catalana, cultura i didàctica es va oferir progressivament a tots els mestres de manera oficial. Així, quan al gener de 1981 es fan efectius els traspassos d’ensenyament a la Generalitat, el català va poder ser present a totes les aules de Catalunya.

Joan Triadú mereix ser conegut pels joves i recordat a la seva vila natal i estic convençuda que la millor manera seria vincular el seu nom al nom escollit per al futur institut escola: “Vall de Ribes-Joan Triadú”.