La pagesia diem prou! Prou menyspreu, prou criminalitzar-nos, prou perseguir-nos com si fóssim delinqüents. Es qüestiona la nostra feina, es malmet l’espai agrari amb vies verdes, es decideix sobre com i quan hem de fer la nostra feina des de despatxos a quilòmetres de la nostra realitat, es diu que es regula la massificació als espais naturals però els perjudicis que comporta a la pagesia no es defensen ni es compensen de cap manera... prou!

Prou menyspreu, prou criminalitzar-nos, prou perseguir-nos com si fóssim delinqüents

Un ramader de la nostra comarca ha estat sancionat d’una manera escandalosament desproporcionada perquè uns gripaus van quedar suposadament enganxats en un pas que ell havia col·locat perquè les seves vaques no sortissin de la seva finca i poguessin acabar a la carretera amb el perill d’accident que això comporta. I el més indignant: tot va sortir d’unes fotografies a l’Instagram del Centre d’Educació Ambiental de l’Alt Ter on parlava d’una trampa per amfibis com si els pagesos no tinguéssim res més a fer que caçar gripaus quan sabem que són beneficiosos per a la biodiversitat i la nostra activitat agrària. La foto va fer que els Agents Rurals actuessin, però en lloc de fer-ho amb sentit comú, li van dir al ramader que aixequés enlaire les cintes que formaven el pas. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que això pot provocar caigudes a ciclistes o vianants. Al no fer-ho el van denunciar, i els Serveis Territorials de Girona del DAAAR, l’han sancionat. Aquest és el departament que ens representa. Aquest és el sentit comú que regeix aquest país. Avui li ha tocat a ell però demà podem ser qualsevol de nosaltres víctimes d’aquesta absurditat, desconeixement i abús de poder.

Vivim en una comarca turística i no dubtem de la riquesa que aporta, però sí que ens qüestionem el model. L’incivisme cada vegada és més gran, el desconeixement de la societat respecte la pagesia és un abisme, la falta de respecte a la propietat privada, el creure que la muntanya és de tots, la inconsciència en acostar-se a una vaca o a una euga a la muntanya i que, si es produeix un accident, ha d’acabar responent el ramader... comportaments i lleis que no ens emparen ni ens protegeixen, només ens deixen en una situació vulnerable i d’indefensió. Perquè, per més greuge, quan volem denunciar els fets al cos de mossos o agents rurals, se’ns acaba qüestionant si, amb una mica de sort, es presenten al lloc dels fets.

Les persones que vivim a la terra i de la terra sempre farem el que sigui per preservar-la. Quan no hi havia aquests, entre cometes, tècnics de despatx experts, ecologistes, ambientalistes i altres vividors per l’estil, que ens deien com hem de viure i treballar, les coses anaven més bé. Quan els pastors cremaven marges i pasturaven sotabosc, quan els propietaris forestals podien treure un rendiment de la fusta i feien una gestió adequada dels boscos, no havíem sentit a parlar mai dels incendis de sisena generació. La pagesia treballem per produir aliments sans, segurs i sostenibles complint amb la normativa més exigent de tot el món en termes de benestar animal, seguretat alimentària i sanitat i, a més, gestionem i conservem els nostres camps, prats i muntanyes. El turisme és una font d’ingressos basada en l’oci i en la temporalitat, no és estable ni reverteix el despoblament ni conserva el territori.

Prou gent que ens vingui a dir el que hem de fer! Prou administracions que en lloc d’ajudar, només serveixen per posar pals a les rodes, perseguir-nos i sancionar-nos.

Avui son uns gripaus, demà serà una salamandra o un llop i el dia que no quedi cap pagès perquè els haureu fet plegar avorrits i arruïnats i el país cremi de punta a punta, els aliments no arribin amb totes les garanties de seguretat i sostenibilitat i el món rural quedi abandonat, i s’adonin que un país de turistes i funcionaris no és viable, es recordaran de nosaltres!