L’inici dels curs polític se’ns presenta tens i complicat. El llarg temps de pandèmia i les divergències dintre la coalició tripartida del nou govern de la Generalitat, han fet retardar l’inici de la taula de diàleg entre l’Estat i la Generalitat. Una taula que vol ser cordial i dialogant per tal de reconduir uns posicionaments radicalitzats pel conflicte entre el govern centralista del PP a Espanya i l’independentista a Catalunya.

El diàleg i la solidaritat ha de permetre defensar la discriminació positiva a favor de les minories ètniques

Aquest any i mig de pandèmia ens ha de fer donar compte de la feblesa humana i la necessitat de solidaritat entre els pobles, les nacions i els estats per saber-nos comprendre, respectar i ajudar a conviure en la diversitat. La col·laboració del món ric per fer arribar les vacunes de la COVID als països pobres, és d’esperar que sigui l’exemple d’actitud solidària a nivell mundial i que a la vegada faci créixer el diàleg i la comprensió mútua, per caminar cap una constitució universal que desenvolupi els drets humans de manera efectiva i es pugui perseguir el negoci de les armes.

Pel que fa a l’Estat espanyol, la solidaritat entre els estats europeus en afrontar les emergències sanitàries i econòmiques provocades per la pandèmia, també ha de servir de model per entendre’ns aquí, ja que s’ha hagut de governar conjuntament, tant l’estat, com les autonomies i ajuntaments, contra l’enemic comú que ha representat la COVID. I això, tenint en compte que políticament aquestes tres institucions, han hagut de governar conjuntament, amb partits polítics totalment enfrontats, uns de l’Espanya única, postfranquista del PP i l’extrema dreta, o bé a Catalunya en front d’un Govern català independentista fraccionat que ni vol creure en l’Espanya plurinacional.

És interessant remarcar que per sortir de la rèmora post-franquista de “Una Espanya grande y Libre” és necessari poder comptar amb una Europa que cada dia dona més mostres de federalisme per cogovernar, tant des de Brussel·les, com des de tots els estat membres. El diàleg i la solidaritat ha de permetre defensar la discriminació positiva a favor de les minories ètniques, per evitar la pèrdua identitària i lingüística. En aquesta línia, també s’hi afegeix, el Sant Pare de Roma, dient: la “unitat nacional” és fascinant, però “no es valorarà mai sense la reconciliació bàsica dels pobles”.

Sembla bastant clar que el posicionament dels falsos líders polítics trastocats, que basen el seu discurs en abrandar les masses amb mentides, sentiments i emocions, com Trump, Bolsonaro, Díaz Ayuso, etc, la ciutadania s’anirà distanciant, per confiar amb polítics de criteris ben informats, contrastats i solidaris.

Qui pugui estar interessat en una visió documentada, imparcial i professional pot adquirir el llibre de Vicenç Fisas “Repensar el “procés” a través del diálogo” de l’editorial Icaria.