Joan Triadú sense escola

Joan Triadú sense escola
Joan Triadú sense escola

Aquests dies he recordat la pel·lícula Scipione detto anche l’Africano (1971), en la qual el polític i dirigent de l’antiga Roma, Escipió l’Africà, interpretat magistralment per Marcelo Mastroianni, veu com la República romana fa enderrocar una estàtua que Escipió, persona orgullosa i molt pagada de si mateixa, s’havia fet erigir al mig del Fòrum de Roma. La República romana va perpetrar tal acció, perquè considerava que cap patum era per damunt de la resta de mortals i dels valors republicans. A mi sempre m’han agradat la República romana i la seva manera de fer.

 

L’important no és venerar noms de persones, sinó fer escola

 

 

 

 


Hi he pensat aquest estiu arran d’una consulta popular a Ribes sobre el nom de l’escola. Jo vaig votar Joan Triadú per tres raons: la primera perquè Joan Triadú era ja el nom de l’antic institut i considero que només s’han de treure noms de persones de carrers o centres educatius per raons molt greus i ben fonamentades; la segona, per coherència amb mi mateix, perquè fa vint anys em va semblar bé el nom de Joan Triadú; i la tercera per amistat i reconeixement a la gran tasca educativa i cultural d’aquest fill de Ribes en defensa de llengua i cultura, i també pel seu amor per Ribes.


No ha guanyat la meva opció. He acatat el resultat i a més faig autocrítica. Els partidaris de conservar el nom de Triadú no hem fet campanya, i hem donat per fet que el prestigi del nom ho era ja tot, i que, amb els fastos del centenari del seu naixement, n’hi hauria prou. No hem treballat des de la humilitat i senzillesa que ens va ensenyar Joan Triadú. Ara potser el millor homenatge és ajudar que el nou institut escola Vall de Ribes creï noves generacions enamorades de la llengua i cultura.


En el futur, si torna a haver-hi alguna consulta sobre noms de carrers i equipaments, no votaré per cap nom de persona, amb la sola excepció de si es tracta d’una persona sense influències polítiques o de classe social, que hagi treballat gairebé anònimament pel bé de la vila. Per exemple, un Eudald Coma, un artesà de Ribes que té merescudament un carrer a Ribes. Per la resta, com a la república romana, l’important no és venerar noms de persones, sinó fer escola.