El sainet de l’aeroport del Prat (1)

Farà cosa de tres anys vaig passar uns dies a Lisboa. I com sempre que viatjo fora de casa m’interesso molt per la vida local. Dic això perquè aquells dies es va escaure que a Portugal hi havia un intens debat sobre la conveniència -o no- d’ampliar l’aeroport de la capital. Vaig escoltar gran diversitat d’opinions en els dos sentits, assenyades intervencions dels diversos estaments, d’entitats, dels sectors socials i econòmics fent aportacions tan creïbles com ben documentades.
No cal esplaiar-se gaire per raonar com tot allò m’ha retornat. No cal dir que sento tristesa, vergonya, irritació a l’hora de compulsar les dues maneres de fer. Honestament, acabi com acabi el tema de la futura ampliació del Prat (en tot cas va moooolt per llarg) penso que els dirigents dels dos governs hauran fet, i continuaran fent, un ridícul monumental.
Algú amb dos dits de senderi creu que Madrid impulsarà un aeroport amb un Hub de connexions que faci la competència a la seva adorada capital?
Els del PSOE, exhibint l’habitual frivolitat marca de la casa. Com es pot afirmar que s’ha pactat una inversió d’aquest calibre i no haver elaborat un trist document de compromís ni tan sols de declaració d’intencions? No s’assembla massa a una criaturada trencar l’acord verbal a correcuita, amb compareixença llampec de la ministra, en aparença irritada per quatre tuits i la possibilitat d’assistència de consellers a una manifestació en contra de la idea?
Es pot mentir més, si, però no amb més desvergonya. Algú amb dos dits de senderi creu que Madrid impulsarà un aeroport amb un Hub de connexions que faci la competència a la seva adorada capital? Com se’n podia sortir de la posició antagònica, gerrera, dels seus socis dels Comuns? El PSOE s’arriscarà a perdre els seus feus del Baix Llobregat de sempre oposats a l’ampliació? La Comissió Europea aprovaria el projecte mediambiental quan encara resta molt per complir de l’anterior?
I què dir del govern de casa? Com fa massa temps, fent el ximple amb les habituals i ja avorridores discrepàncies. No hauria estat més encertat aprofitar la polèmica per reivindicar-ne la gestió, refregar-los pels nassos que si AENA gestiona 37 aeroports, el del Prat aporta més del 40% dels guanys de l’empresa? Per què no es posa èmfasi en denunciar aquest model centralitzat, caducat, únic entre tots els països punters d’Europa?
Dos punts per acabar. Ja van massa vegades que Foment del Treball, quan hi ha un tema de compromís, s’agrada massa fent de quintacolumnista, carregant la major part dels neulers als de casa, tot exonerant als del país veí. Com poden afirmar tan a la lleugera que si no es fa aquesta inversió, es perdran desenes de milers de llocs de treball, que el PIB deixarà de créixer un astronòmic dos i mig per cent? Au va!
També, com a gironí, em dol que ningú aprofiti el desori per reivindicar l’aeroport de Girona que disposa de tots els ingredients per ser un magnífic complement al de BCN. Situat a mitja hora, si es fa el trajecte amb el tren, a tres quarts per carretera... Què no hi ha un munt d’aeroports que fan aquesta funció per tot Europa? Els nostres representants, ometent oportunitats, no perpetuen que resti reclòs en la insignificança?
Certament, a casa, les batalletes de campanar ja fa massa que duren, ens estan fent massa mal. Algun dia pensen acabar-les? Quin serà el pròxim capítol del serial? Que en queden molts per emetre? Penso que ja és ben hora que una bona colla se’n vagin a casa i deixin de fer-nos mal. I el que és pitjor per ells, el ridícul.

