Des de la Comissió Europea s’està posant el focus en dos objectius clars, que destaquen per sobre de les altres prioritats, la digitalització i el que s’anomena la transició verda. Se’n diu transició perquè és un trànsit que hem de fer en l’àmbit productiu cap a sistemes sostenibles, i a nivell social cap a ser una societat sostenible a tots els nivells. I un d’aquests nivells és el de les emissions de CO².

L’objectiu és que la Unió Europea assoleixi la neutralitat d’emissions l’any 2050 (que no emeti CO² o bé que n’absorbeixi tant com n’emet), però pel camí hi ha fites intermèdies, de les quals en destacarem dues; la primera l’any 2030 les emissions s’hauran d’haver reduït un 55% (no és gaire lluny en el temps i és un objectiu molt ambiciós), i la segona l’any 2035 que serà quan tots els automòbils que es venguin hauran de ser zero emissions (un gran repte per a la indústria automobilística).

Està molt bé conscienciar a la població, però cal que aquesta tingui alternatives reals

En aquest context ha passat de puntetes la “Setmana Europea de la Mobilitat”, una iniciativa que no és nova, de fet aquest any ha estat la 20a edició. Cada any del 16 al 22 de setembre se celebra aquesta setmana, dins de la qual es volen recollir totes les activitats, que es duen a terme dins de la Unió Europea, encarades a conscienciar la població per una mobilitat sostenible. Es fa en aquestes dates perquè així coincideix sempre amb el “Dia Internacional sense cotxes”, que és el 22 de setembre.

Cada any hi ha un eslògan, un missatge que la Comissió vol destacar, i el d’enguany ha estat “Per la teva salut, mou-te de manera sostenible”. En definitiva es tracta d’una iniciativa per sensibilitzar als ciutadans per tal que s’empri més el transport públic, la bicicleta, el patinet o desplaçar-se a peu.

Un greu error que detecto en aquesta iniciativa és l’enfocament que en fan, perquè és quasi exclusivament urbana. Opino que és un error estratègic greu perquè justament a les ciutats ja s’estan desenvolupant alternatives al transport privat, en canvi en els àmbits rurals és on trobem moltes mancances. Quantes alternatives tenim les persones del Ripollès per anar d’un poble a l’altre de la comarca? I per anar a altres indrets del país?

Està molt bé conscienciar a la població, però cal que aquesta tingui alternatives reals, si no tot plegat es converteix en una pantomima que anem repetint cada any, i el planeta ja no està per “pantomimes”.