La preocupació pel futur del català ha tornat a ocupar un lloc central al nostre país. Algunes de les dades que hem conegut darrerament, sobretot les de l’ús de la llengua entre els joves, ens han preocupat seriosament. I percepció subjectiva de cada un de nosaltres, si parem l’orella al carrer o en altres espais públics, confirma el que diuen les enquestes.

Els canvis socials i tecnològics ens situen davant de reptes nous als quals cal respondre amb recursos nous

Davant d’una situació com aquesta, Òmnium Cultural no es pot quedar amb els braços plegats. Som una entitat que va néixer amb la defensa de la llengua com a objectiu principal, i que n’ha fet un dels seus eixos d’acció durant més de mig segle (en alguns moments, en circumstàncies molt difícils). També ho són ara, tot i que d’una manera diferent: els canvis socials i tecnològics ens situen davant de reptes nous als quals cal respondre amb recursos nous. Com recorden els autors del llibre “Molt a favor” (Eumo Editorial), no s’hi val ja a utilitzar l’argument de què si el català va sobreviure al franquisme, és impossible que desaparegui: “No s’ha de donar res per descomptat, especialment aquelles certeses antigues que ens anem transmetent de generació en generació sense qüestionar-nos-les mai”.

Per això Òmnium ha presentat aquesta setmana la campanya “El català és teu”, que té un doble objectiu: plantar cara als atacs que continua rebent, i a la vegada fer-ne una llengua viva. I això vol dir que ho sigui per als joves que no el fan servir tant i per a les persones nouvingudes que s’incorporen a la nostra societat. I també fer-la present en tots els nous formats audiovisuals que són tan presents en les nostres vides. La llengua com un gran consens de país, “element de cohesió i d’autoestima”, com va dir Jordi Cuixart en la presentació de la campanya. Aquesta s’anirà desplegant els mesos vinents en diferents fronts, que tots anirem coneixent. D’una banda, Òmnium vol aglutinar el rebuig davant d’unes normatives de l’Estat que menyspreen el català, com s’ha vist darrerament amb la proposta de la Llei de l’Audiovisual. Però com que no només hem de reaccionar, sinó avançar, també es desplegaran projectes com Tàndem, per compartir el català amb nouvinguts i no catalanoparlants en general, un banc de veus perquè puguem interactuar amb aparells electrònics en català (el futur passa, entre altres coses, perquè no hàgim de canviar de llengua quan ens dirigim a l’Alexa), una gran fàbrica de continguts audiovisuals per garantir el català a YouTube, a les xarxes socials i a altres plataformes, o una xarxa de sales en què es pugui veure cinema familiar en català, proporcionant referents a les noves generacions. Lluitarem pel català amb les eines del segle XXI. Ens hi ajudeu?