El diumenge dia 16 de setembre va entrar en erupció el volcà Cumbre Vieja, situat a l’illa de la Palma, a l’arxipèlag canari. Un veritable i fascinant espectacle de la natura, malgrat les importants afectacions que representa per la població palmera.

El vulcanisme canari s’ha associat històricament a un punt calent, és a dir, a una ploma de magma que connecta una bossa magmàtica situada al mantell superior i la plaça africana, la qual es desplaça lentament per sobre. A mesura que el magma és expulsat a l’exterior es formen diverses estructures volcàniques i, un cop assoleixen la superfície marina es conformen les illes volcàniques. Sovint mantenint una certa alineació de les mateixes corresponent amb la direcció del moviment de la placa, tal com es pot constatar a l’arxipèlag canari.

Cada catàstrofe natural obre el debat de la minimització dels riscos en el conjunt d’aquestes zones

El Cumbre Vieja és un volcà de tipus estrombolià, com els volcans d’Olot. És a dir, volcans que alternen l’emissió de colades volcàniques (líquids), materials piroclàstics (sòlids) i gasosos. Aquesta és la principal similitud amb el vulcanisme garrotxí, ja que aquest està associat a una àmplia zona de fractura i la seva última activitat data de fa quasi 11.000 anys. Les darreres erupcions canàries es van produir fa cinquanta anys, al volcà Teneguia, a la mateixa illa de la Palma, i fa només deu anys, a l’illa del Hierro, a través d’una erupció submarina. Malgrat que la zona volcànica de la Garrotxa no és considerada un àmbit geològicament inactiu, i de moment no caldria patir per cap erupció imminent, la majoria de sismes que esdevenen a casa nostra hi tenen certa relació.

Més enllà de la majestuositat eruptiva del volcà Cumbre Vieja, sobta veure la permissivitat amb què s’ha permès la construcció d’habitatges als vessants d’un volcà considerat i demostrat actiu. Fet que segurament rau amb la poca coneixença, en el moment fe la seva construcció, que es podia tenir dels fenòmens volcànics i dels períodes de retorn de certes activitats geològiques. Malauradament, és una situació semblant a la que es produeix a la península amb llocs susceptibles de patir riscos naturals associats, per exemple, a inundacions properes a rieres o torrents, a despreniments de roques o a canvis geomorfològics causats per l’onatge.

Cada catàstrofe natural obre el debat de la minimització dels riscos en el conjunt d’aquestes zones i l’erupció del volcà Cumbre Vieja n’és un nou exemple. Cal anticipar-se i les mesures de prevenció i predicció han de ser una prioritat per qualsevol govern. Prevenció i predicció són sinònims d’increment de possibilitats de minimitzar la pèrdua de vides humanes i de danys físics.

El canvi climàtic no incrementarà les erupcions volcàniques però si els desastres meteorològics. Cal avançar-se en la presa de decisions.