Fa uns dies que els mitjans de comunicació només fan que parlar de l’erupció del volcà Cumbre Vieja de la Palma, però la setmana passada hi va haver una altra erupció volcànica a l’illa de Sardenya. Aquesta erupció, tot i que era possible, però no esperada, va provocar un autèntic terratrèmol dins de l’independentisme. És així perquè els sectors independentistes partidaris del diàleg no sabien com gestionar la situació en aquell moment, tot eren corredisses cap aquí i cap allà, veient que “la lava” els hi queia a sobre. Molts no sabien que fer, les agendes van quedar suspeses al moment, i finalment el president Pere Aragonès i una bona part del Govern van embarcar en un ferri cap l’Alguer a donar suport al president a l’exili, Carles Puigdemont, encara que fos només per fer-se la foto.

És molt aviat per saber que va passar realment i qui estava al corrent de la situació, si va ser una operació estrictament policial per encàrrec del jutge Llarena, o si al darrere hi havia, com sempre, les clavegueres de l’estat amb Pedro Sánchez al capdavant i, el més important, qui sortia beneficiat de la detenció i posterior extradició del president Puigdemont.

Si alguna cosa ha quedat en manifest és que el president Puigdemont aglutina i compacta tot el moviment independentista

Les darreres informacions assenyalen que un grup especialitzat de la policia italiana es va desplaçar des de Roma i Càller per efectuar la detenció a l’aeroport de l’Alguer. Aquest fet fa saltar pels aires la possibilitat que s’activés el senyal d’alerta informàtica de la policia fronterera italiana, com s’havia dit en un principi. Tot fa pensar que va ser una operació conjunta de la policia espanyola i italiana, però qui va donar les ordres? Per molt que els grups parlamentaris catalans demanin la compareixença en seu parlamentària del ministre Grande-Marlaska, tots sabem que fugirà d’estudi, tirarà pilotes fora i no sabrem la veritat.

La meva opinió personal és que tant el Ministerio del Interior com la Moncloa estaven al corrent de l’operació i que van donar el vistiplau. Però quin benefici en treia en Pedro Sánchez? Molts opinadors afirmen que la detenció del president Puigdemont li portaria més problemes que avantatges, jo opino tot el contrari. En Pedro Sánchez és un autèntic triler i mag, que de les situacions més rocambolesques en sap treure el millor suc possible pels seus interessos. Recordem que l’actual “Presidente del Gobierno de España” va prometre en campanya electoral que portaria al segons ell: “prófugo fugado de la justicia”, Carles Puigdemont, a Espanya. Aquest fet li compensaria amb escreix el preu electoral que està pagant per la mal anomenada taula de diàleg. El que no sembla perillar és la legislatura, perquè malgrat el paperot, tot fa pensar que ja té lligat amb ERC els pressupostos de cara l’any vinent.

Un altre focus d’atenció seria el paper d’ERC davant d’una hipotètica extradició del president Puigdemont. El president Pere Aragonès ha manifestat que no li consta que el “Gobierno” estigués al darrere de l’operació. Sí, clar, que ha de dir! Si fos així encara seria més absurd que defensés aquesta tauleta corcada de rendició que alguns il·luminats encara creuen que serà la solució.

Si alguna cosa ha quedat en manifest és que el president Puigdemont aglutina i compacta tot el moviment independentista, per sobre dels partits polítics, i que ell i només ell ens pot portar a bon port, i això ho saben els seus enemics espanyols i els seus enemics catalans i, per aquesta circumstància, tenen unes ganes boges de treure’l de circulació.

Fins ara, la dinàmica de partits ha sigut el que més pals a les rodes ha portat a fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre, molt pitjor que la repressió que ha exercit, exerceix i exercirà Espanya contra l’independentisme. No sé quina tasca pot fer el Consell per la República ni quin poder pot tenir, però ara per ara, el Consell i el president Puigdemont al capdavant d’aquest són l’única esperança que ens queda si realment volem veure i viure en una Catalunya lliure.