El passat dia 24, Diada de la Mare de Déu de la Mercè, com després va reconèixer el president Carles Puigdemont, la maquinària de l’estat espanyol no va desaprofitar (una vegada més) l’oportunitat de fer el ridícul davant de tot el món. No cal que m’allargui en l’anècdota perquè la coneix tothom. Detenció del president, emparant-se en una euroordre que estava, cautelarment, suspesa. Encara que sigui amb la boca petita, també resulta evident la pífia de l’autoritat italiana en aquest afer. Bé, no totes les autoritats d’aquell país estaven en “orsay”. Afortunadament, no. Però això, des del meu punt de vista evidencia un “compadreo” entre la judicatura / policia espanyola i la policia italiana encarregada de fer la detenció. Com sinó, un cos policial pot actual executant una ordre que està suspesa. Com pot fer-ho si no és per allò de: “A veure si cola ...”.

No és una qüestió de ser millors i pitjors. Senzillament som diferents

L’estructura, la maquinària de l’estat espanyol, des del temps del rei Carles primer (cinquè d’Alemanya) té matriu imperial en el sentit més ranci del terme. Quan el Senat de Roma investia un determinat general per a una campanya militar, aquest general tenia l’imperi sobre dels seus subordinats; la qual cosa vol dir que podia disposar, a la seva lliure voluntat, de la vida de tots ells. I aquesta cultura opressora des de dalt, aquell “ordeno y mando que se haga pronto y bien”, que durant tants segles s’ha practicat en l’exercit i en l’administració estatal, avui continua ben viu. No han entès res del que és un sistema democràtic. RES.

Ells continuen essent deixebles de don Rodrigo Diaz de Vivar, anomenat El Cid. Per entendre-ho més fàcilment tan sols cal llegir uns breus versos de l’obra que refereix la seva joventut. Vegeu:
Procure siempre acertalla
El honrado y principal
Pero si la acierta mal,
Defendella y no emendalla

És a dir, si un governant o qualsevol altre càrrec de l’administració s’equivoca en una determinada decisió, doncs res. Endavant encara que vegis que estàs errat. Aquesta és la gran diferència entre l’administració de matriu castellana i la de matriu catalana. No és una qüestió de ser millors i pitjors. Senzillament som diferents. I jo em sentiria còmodament espanyol si ells ens respectessin aquesta diferència però, la matriu castellana no accepta diferències. Tan sols existeix el seu punt de vista i cap més.

Encara no s’han adonat que un règim com el seu és la més gran fàbrica d’independentistes que hauríem pogut imaginar mai. Dic això perquè tan sols cal revisar els cognoms de moltes de les persones que proposen la llibertat de la nostra societat i veureu quants Perez, Garcia, Gutierrez, ... hi ha en aquestes files. Jo estic convençut que una part molt important dels votants dits independentistes, realment no són res més que ciutadans cansats i avorrits d’aquest estat que tal com diuen a la “meseta” ens “ningunea”. No ens tenen per res. Ep! Per fer la declaració de renda sí que ens hi tenen.