Pot semblar una broma, ara que tots (o quasi tots) anem amb mascareta pel carrer, però m’ha vingut al cap un retall de La Vanguardia de l’any 2012 que, penjat d’un arbre, com un d’aquells cartells que molts ciutadans es postulen per a fer neteja a domicili o cuidar gent gran, o per a donar classes de mates o d’anglès... algú havia penjat un cartell convidant a qui passés a agafar un somriure. De franc, regalat.

Potser és perquè aquests dies, després de tants mesos de pandèmia i ensopiment, estic una mica més tou del compte, però he pogut veure que també darrere la mascareta puc reconèixer si algú em somriu i, quan això passa, em sento bé i m’agrada.

Un somriure ens aporta aquella necessària complicitat que sovint ens esperona o ens consola

De debò em sembla una esplèndida manera d’encomanar “bon rotllo” i de convidar tothom a deixar de banda, ni que sigui per un moment, maldecaps i cabòries, que tots en tenim, regalar aquest somriure anònim, però que t’arriba.

I és que ens convé sentir que al nostre entorn podem trobar, si més no, un somriure de comprensió, de respecte, d’afecte... que ja està bé de sentir-nos competidors en tot.
Un somriure ens aporta aquella necessària complicitat que sovint ens esperona o ens consola, aquella comprensió que massa vegades ens fa falta, aquella mà amiga que t’acompanya sense intervenir, aquell suport callat, però fidel, quan les coses van bé i quan no hi van tant...

El valor d’un somriure pot ser incalculable. Pot ser la força que ens cal en un moment de fatiga, pot ser la companyia que necessitem en un moment de solitud, pot ser el reconeixement sincer per un esforç, per un èxit, pot ser també el suport en un fracàs...

I no costa gaire. De fet, costa ben poc regalar un somriure, que gairebé sempre et torna i que et fa sentir bé, perquè ens fa còmplices d’un estat d’ànim, d’un sentiment que podem compartir.

Quina bona pensada la d’aquell ciutadà que el 2012 va tenir la genial idea de regalar somriures i que avui em permeto de convidar-vos a regalar-ne també vosaltres.
Per descomptat que jo també m’apunto a regalar-ne tants com calguin. Us hi podeu apuntar també vosaltres. Com més serem més somriurem.