Potser podríeu dir que és una pregunta molt complicada, la pregunta del milió. Doncs no. La resposta és senzilla. Hi ha centenars d’estats al món que s’han independitzat d’altres al llarg de la història, i diversos a Europa els últims 30 anys.

Aleshores, per què nosaltres no ens vam independitzar l’any 2017 si tants països ho han fet? Perquè vam decidir apostar per una via diferent de les independències del segle XX. Vam actuar unilateralment fent el referèndum, però, un cop fet, vam abandonar la via dels fets, no es va declarar la independència en el moment acordat i es va apostar, entenem, pel diàleg.

Cal aprofitar un moment d’auge del moviment que tingui visió internacional, declarar la independència amb un bon relat de justificacions de vulneracions que ja tenim i, aquí ve la clau, mantenir-la

Calia provar-ho? Bé, el fet és que ja s’ha provat i ja s’ha vist que segurament la independència a través d’un acord dialogat seria millor, però també s’ha vist que és la manera més complicada o pràcticament impossible, principalment perquè per fer una independència del segle XXI cal trobar-se en un estat del segle XXI.

I aleshores, com es feien les altres independències no dialogades en el marc de la segona meitat del segle XX (que podríem dir que és el marc del sistema polític espanyol)? Com s’han independitzat els altres estats? A l’Assemblea vam fer el Congrés d’Independències Unilaterals el mes de maig amb els dirigents dels últims països independitzats a Europa i en vam extreure la següent conclusió: Cal aprofitar un moment d’auge del moviment que tingui visió internacional, declarar la independència amb un bon relat de justificacions de vulneracions que ja tenim i, aquí ve la clau, mantenir-la.

És la part més complicada i amb més costos, però cal passar-hi i cal pensar que la majoria d’aquests costos són transitoris (i menors si n’hem parlat i estem preparats). És el que ens falta, crec, com a societat o com a moviment, el que no teníem l’any 2017: el debat intern de quins poden ser aquests costos i si estem disposats a treballar per minimitzar-los o assumir-los. Parlem-ne i treballem-hi.