Al llarg de la història, la humanitat ha reflexionat molt al voltant del concepte de llibertat. De fins a quin punt estem determinats per l’entorn, de si la nostra percepció del món ens dona una imatge real d’aquest i les nostres decisions neixen d’una plena autonomia o no. Ara que s’anuncia l’inici del final de les mesures derivades de la covid, és un bon moment per adonar-nos que hem viscut un moment històric únic i extraordinari a escala mundial, del que se’n deriven moltes idees interessants.

La nostra realitat és cada vegada menys nostra, més homogènia i dirigida

La pandèmia mundial ens ha situat en un context digne d’un guió de distòpia de ciència-ficció. Molts dels escenaris que només podíem llegir de filòsofs o autors del gènere de ficció han tingut un banc de proves ben real. No seré jo qui doni volada a teories conspiranoiques sobre l’autenticitat o no de la pandèmia. Em resulta més oportú poder analitzar com actuem davant d’un context que desconeixem, real o no. Molts han assenyalat la similitud del moment viscut amb la gran obra d’Orwell, 1984, però més que pensar en si aquesta pandèmia és un invent orquestrat per uns malèvols líders mundials la pregunta és: podria arribar a ser real un món com el de 1984? Vist el que hem viscut, podria una governança global ser capaç d’imposar-nos una realitat alterada i que, no tan sols en compréssim el relat, sinó que donéssim per bona la restricció de la nostra llibertat? I aquí és on em convenço de la singularitat del moment, ja que no estic lluny de respondre amb un sí rotund. Hipòtesis orwel·lianes que ha validat plenament la pandèmia: Les persones som éssers socials i com a tals actuem sovint amb una mentalitat de ramat, per sobre d’allò que individualment ens pugui semblar més coherent.

També som éssers emocionals. La por és un sentiment molt fort, capaç d’enterbolir la raó i fer-nos abraçar posicions autoritàries. Per últim, les eines de control social han resultat ser molt efectives. Un enemic comú o el perill d’una mort imminent són grans estímuls per subjugar la nostra llibertat. Però també el més revolucionari en Orwell, el control sobre el pensament, que neix en el control de la informació.

Com a societat hem tingut una resposta “exemplar” a les mesures covid. Ens hem confinat, hem deixat de tenir vida social, hem tancat negocis, ens hem vacunat, hem acceptat no poder acomiadar-nos dels nostres familiars, etc. Tot això sense grans protestes, sense un horitzó clar de quan acabaria, molts sense haver viscut directament cap pèrdua. S’ha evidenciat per tant que el control social dels governs sobre la població pot arribar a ser enorme i molt eficaç. I generalment, sense necessitat d’amenaçar o exhibir l’ús de la força a través dels cossos de seguretat. Aquest és un nivell superior de poder, de legitimitat, més subtil, que entra directament en la percepció de la gent.

La nostra realitat és cada vegada menys nostra, més homogènia i dirigida, en bona part gràcies a la tecnologia de l’era de la informació, gran abanderada del coneixement i la llibertat. És una dicotomia que resulta curiosa, allò que ens pot donar autonomia, pot esdevenir també una eina molt potent de control social. Serem capaços de discernir si la tecnologia ens fa més lliures o més esclaus? Ho som ja? Va que es fa tard, potser que me’n vaig a veure el “Gran Hermano” i deixi de conspirar.