El dol provocat per la pèrdua d’un fill durant la gestació, el part o el postpart és sovint un sentiment dolorós que queda invisibilitat a ulls de la major part de la societat i el pateixen les mares i pares que han d’assumir aquesta situació en silenci i amb una certa incomprensió no volguda per part de l’entorn més proper.

Disposar d’espais de record col·lectiu específics ens ha de permetre visualitzar un dol tan dolorós i acompanyar a les famílies

L’impacte emocional que provoca el decés d’un nadó, independentment del moment gestacional amb el qual es produeixi no disposa d’un reconeixement social ni tampoc d’una forma d’acomiadament establerta i planificada. És un daltabaix que pateixen els progenitors per haver perdut el rol immediat de pares i mares i una frustració generada pel truncament d’un projecte de futur il·lusionant i desitjat.

Atenint-nos a la sensibilitat del moment que es viu en aquestes situacions és important, per una banda, que les famílies puguin estar acompanyades de professionals i associacions a fi de transitar amb aquest dol, i per altra, cal que com a societat contribuïm a donar més visibilitat a aquestes situacions.

En aquest sentit, al llarg dels últims anys, diversos ajuntaments de Catalunya, tals com Vic, Torelló, Cervera, Gironella, Ripoll, o Calaf, entre altres, han adaptat els seus cementiris municipals amb nous espais de dol perinatal, per tal de recordar els fills morts durant la gestació o bé de forma prematura. Una proposta que va aprovar el plenari de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses el passat 25 de novembre de l’any 2020, a iniciativa del grup municipal d’ERC i que un any després ha quedat encallada en algun calaix.

Estem a les portes del dia 1 de novembre, una data especial marcada pel record de tots aquells éssers estimats que han deixat d’estar al nostre costat.

Disposar d’espais de record col·lectiu específics ens ha de permetre visualitzar un dol tan dolorós i acompanyar a les famílies que han tingut pèrdues d’éssers estimats en aquestes condicions, i visibilitzar, així, el dol perinatal, gestacional i neonatal, donant-li la importància que es mereix. No pot continuar sent un tema tabú i des de les administracions municipals és necessari que hi donem visibilitat. Tenir un espai on recordar els infants que s’han perdut pot esdevenir un bàlsam on aferrar-se per qui no ha pogut acomiadar el seu nadó.