El llop ha estat sempre una espècia que no deixa indiferent a ningú. Segurament és l’animal que més sentiments contradictoris ha despertat al llarg de la història. En la memòria col·lectiva, en la toponímia de pobles i racons del nostre país, en llegendes... Ens recorden la presència d’aquest animal adorat per uns i odiat per uns altres. Diumenge TV3 ens recordava que ja el tenim aquí de nou. Amb el reportatge que van televisar es va fer evident la clara intenció d’aconseguir un posicionament de l’opinió pública a favor de la reintroducció del llop. Novament la visió Disney i urbanocentrista que no porta enlloc més que a la desaparició de la pagesia i abandonament del territori, perquè tots aquells que aconsegueixen viure d’aquesta corrent mal anomenada ecologista, puguin continuar ”vivint del cuento”. Com a mínim el que exigim és objectivitat i rigor als mitjans de comunicació quan es parla d’aquests temes.

No es pot prohibir la caça total d’una espècia depredadora. Si per desgràcia hi hem de conviure, cal que se’n faci una gestió adequada i possibilitar tant com es pugui la convivència impossible amb la ramaderia extensiva

Ens asseguren que tenim dos mascles solitaris: un al Ripollès i un al Solsonès. Diuen que provenen de l’expansió natural de la població de llops italiana. Des dels Apenins, el llop italià va arribar als Alps francesos i, des d’allà, alguns pocs exemplars van arribar al Pirineu. Ens ho creurem. Al Ripollès, per sort i fins avui, no tenim atacs confirmats al bestiar de casa nostra, cosa que no podem dir del Solsonès que fa anys que pateixen atacs greus i els mitjans de comunicació i l’administració ho calla. El llop no és bo ni és dolent. Ell és un carnívor i té el seu paper a la natura, no en pot fer cap més. Però nosaltres sí, i jugar a ser Déu i voler imposar la convivència amb espècies depredadores on hi ha ramaderia extensiva és un autèntic despropòsit.

Ens el venen com la solució als danys que provoca la sobrepoblació de senglars i ungulats. A les comunitats autònomes on la població de llop és exageradament gran no tenen aquests problemes? Tants o més que aquí. A qui es pensen que enganyen? I el nostre govern a què juga? 

El passat 4 de febrer el Govern d’Espanya decidia la inclusió del llop ibèric en el llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRES) que suposa, a la pràctica, la prohibició de la seva caça. Sorprenentment, o no tant, Catalunya hi va votar a favor. Ho van consultar a algú? Als ramaders que en pagaran les úniques conseqüències desastroses d’aquest vot, se’ls hi va demanar què en pensen? Evidentment que no. Per què? Perquè ja sabien quina seria la nostra resposta. Actualment hi ha uns 3000 llops censats a Espanya, dels quals, el 90% viuen a Castella i Lleó, Galícia i Astúries. Aquestes comunitats autònomes van votar en contra i han denunciat al Tribunal Constitucional el resultat de la votació. No ens ha de fer reflexionar això?

No es pot prohibir la caça total d’una espècia depredadora. Si per desgràcia hi hem de conviure, cal que se’n faci una gestió adequada i possibilitar tant com es pugui la convivència impossible amb la ramaderia extensiva. Al nord del riu Duero on hi ha el 80% de la població de llop, “només” s’hi registraven el 20% dels atacs. En aquesta zona es permetia la caça en cas de danys. Per què canviar aquest model de gestió si funciona? El debat no és “llop si o llop no”. El tenim i ha vingut per quedar-se. Però si no tenim un model de país clar defensat per polítics valents, només es convertirà en un problema més afegit artificialment que afavorirà al despoblament i la desaparició de la pagesia familiar extensiva de casa nostra. El llop serà un atractiu turístic en un principi, com és ara l’ós al Pallars i Aran, però si la ramaderia desapareix, el turisme anirà darrere seu. El pal de paller del món rural és la pagesia. No voler entendre això és un error molt greu.