El passat 9 d’octubre va ser la Diada del País Valencià i, el 7 de novembre, la de la Catalunya Nord. Amb l’Assemblea vam ser presents a les dues, amb les respectives manifestacions, i m’ha fet adonar de com de distorsionat tenim des de Catalunya el sentit de la nostra nació dels Països Catalans. Potser és una qüestió habitual de centralisme i de metròpoli, però encara que siguem independentistes, moltes persones de Catalunya tendim a confondre’ns amb el marc mental de Catalunya i dels Països Catalans i, sovint, ofenem els nostres companys de país i de lluita.

Moltes persones de Catalunya tendim a confondre’ns amb el marc mental de Catalunya i dels Països Catalans

Les dues diades de què parlàvem, tenen a veure amb la relació dels Països Catalans. La primera celebra l’annexió dels territoris valencians a la Corona Catalana i, la segona, precisament semblant al motiu de l’Onze de Setembre, la pèrdua de la independència amb l’annexió a França. Els nostres compatriotes dels territoris del sud i del nord, ho tenen ben clar: celebren que la seva identitat és la catalana, però i nosaltres, ho tenim clar?

Tot va començar amb les marxes del 2 d’octubre. A l’Assemblea vam decidir batejar la de les Terres de l’Ebre com a Marxa centre (en contraposició a la de Girona, Marxa nord). Això ja va sorprendre. Per què diem centre al sud? Perquè no és el sud, és el centre de la nostra nació, de la nostra identitat i de la nostra lluita compartida.

I aquí al Ripollès, és habitual parlar de la Catalunya Nord com de França: “tenim parents a França”, quan són de Ceret. “Ja som a França”, quan pugem a Coll d’Ares. Que no ens adonem que els estem identificant amb un estat que els/ens oprimeix? És evident que no tots els habitants de la Catalunya Nord se senten catalans, però amb la mateixa raó tampoc ens identifiquem com a espanyols a nosaltres entre nosaltres. Per què els ho fem a ells? A més a més, aquest fet em sembla encara més greu quan sabem que sempre ens han ajudat tot i saber que el que feien no els duria la independència al seu territori, i sabem que sempre ho faran. Es mereixen o no es mereixen que els tractem de catalans de la Catalunya Nord?