Un conflicte de caràcter personal per revenja i enveja

Podria ser una explicació que Jordi Munell, en la seva funció de professor, fes saber a uns pares en relació amb alguna baralla escolar entre un parell d’alumnes. Però no, és l’explicació que el mateix Munell donava el maig de 2016, com a alcalde i president del Patronat de la Fundació Guifré, sobre el perquè de les denúncies per maltractaments en aquesta residència de gent gran de Ripoll.
Tindrem mai respostes, disculpes i rendiment de comptes dels dirigents de la residència?
Durant 5 mesos, des de les primeres denúncies de males praxis el novembre de 2015, l’Ajuntament-Patronat de CiU, ERC i PSC va optar per intentar amagar el tema primer i per no dur inexplicablement les denúncies a Mossos i, després, per treure-li importància i fins i tot assenyalar obertament les treballadores denunciants. És cert que durant aquest temps hi va haver també una investigació interna: aquesta va concloure amb el retorn del director a les seves funcions i la degradació de la “supervisora” al rang de cuidadora, seguint atenent els usuaris.
Encara avui dia, a causa de la lentitud de la justícia, seguim esperant una sentència, que ja arriba tard. Molts dels avis afectats malauradament no hi són, la majoria de treballadores denunciants, a les que es va fer la vida impossible, van plegar. I els dos acusats van ser acomiadats quan va remetre l’efervescència del cas. Però amb l’escrit de la fiscalia seguim fent-nos preguntes i exigint responsabilitats.
Els fets denunciats són extremadament greus. Violència envers les nostres àvies i avis, intimidació, pràctiques gens professionals en atenció, pautes de medicació, etc. Aquests presumptes delictes s’atribueixen sobretot a una persona, que era la “supervisora” de la residència en aquell moment, i al director, per, suposadament, coneixement del cas i permissivitat davant d’aquest.
Com pot ser que davant de les denúncies i proves que se’ls van aportar els màxims responsables de la residència, l’Ajuntament-Patronat, no ho posés en coneixement dels Mossos fins que el tema ja era públic al cap de 5 mesos? Per què els responsables de la residència en comptes d’optar per la neutralitat van criticar obertament les denunciants i van considerar que es tractava tot només d’una disputa personal? Com pot ser que la “supervisora” fos realment qui dirigís amb mà de ferro la residència sense tenir cap titulació per ostentar el càrrec? Per què l’Ajuntament-Patronat li va concedir discrecionalment aquests poders? Per què no van saber detectar que la gestió no era la correcta i només seguien criteris econòmics per valorar que tot anava bé? Per què es va amagar informació a l’oposició fins al punt que va haver d’intervenir el Síndic de Greuges? Si l’Ajuntament-Patronat tenia la mateixa informació sobre les accions de la “supervisora” que el director i una responsabilitat política superior, per què només està acusat per omissió el primer? S’hauria pogut evitar aquesta situació a través d’una gestió realment pública, i per tant transparent i basada en criteris assistencials, de la residència?
Tindrem mai respostes, disculpes i rendiment de comptes dels dirigents de la
residència?

