El passat divendres dia 26 de desembre el santjoaní Pere Carrera, conegut popularment com el “Tripero”, va assolir els 100 anys de vida. En Pere és una persona molt coneguda a Sant Joan i un treballador incansable que acumula una trajectòria vital plena de múltiples feines i oficis. Des de treballar a l’escorxador fins a la fàbrica Espona. Es pot dir que forma part de la generació que malgrat que està formalment jubilada no han deixat mai d’estar actius. Pencar forma part del seu ADN i fins fa pocs anys encara se’l podia veure anar a l’hort diàriament amb un sac sobre a l’espatlla. És una d’aquelles persones que formen part del paisatge humà de Sant Joan.

Uns dies abans de complir el centenari de vida el vaig poder anar a visitar a casa seva acompanyat del seu nét, l’Albert, altres membres de la seva família i el regidor Josep Vilalta, on vam poder comprovar in situ l’energia que encara desprèn. Especialment amb la voluntat de tallar la llenya i tenir-la a punt per col·locar-la dins la llar de foc per escalfar casa seva, on viu sol, però amb la visita i l’atenció permanent de tots aquells que l’estimen.

És una d’aquelles persones que formen part del paisatge humà de Sant Joan

El passat dissabte l’Ajuntament de Sant Joan li va fer un acte de reconeixement on va rebre la placa d’homenatge en representació del consistori i la Medalla Centenària que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya.

En Pere forma part de la generació, com la meva iaia Pilar Serra, una de les darreres persones que també va arribar als 100 anys de vida a Sant Joan, que les han vist de tots colors. Han viscut dues pandèmies, l’actual de la Covid-19 i la grip espanyola de fa un segle, han viscut una guerra, una postguerra, una república, una dictadura i l’actual democràcia. Són espectadors del gran nombre de canvis en el seu entorn, per exemple a través dels avenços mèdics, comunicatius o socials que indiquen de quina forma tan vertiginosa hem evolucionat al llarg dels últims 100 anys.

És una generació que hauria de ser un referent i que hem de cuidar. Són persones que saben valorar el què tenen i el què tenim, coneixent la cultura de l’esforç i del picar pedra, la constància i la paciència i la forma de saber continuar caminant davant de qualsevol entrebanc. No són uns nadius digitals ni són fruit de la immediatesa, però són fills de la saviesa popular i saben el que és treballar intensament per assolir un objectiu. La seva experiència ens ha de permetre entendre i comprendre millor els actuals valors de la societat.

L’allargament de l’esperança de vida, gràcies a l’estat del benestar i acompanyat dels avenços mèdics està provocant que cada vegada més persones assoleixin els 100 anys amb plenes facultats. A Catalunya, en els darrers 10 anys, s’ha duplicat el nombre de persones centenàries i actualment 2.100 persones superen la barrera dels 100 anys d’edat, de les quals un 83% són dones.

Aquest fet ha de provocar que, com a societat, reflexionem sobre com hem de tractar la vellesa. Cal valorar-la, cuidar-la i aprendre’n i sobretot estimar-la amb el respecte que es mereix.

Per molts anys més, Pere!