El mes de maig passat va ser notícia que la Constitució espanyola eliminaria del seu articulat el terme “disminuït” per referir-se a les persones amb discapacitat, i el canviaria per aquest últim, més respectuós. Era una proposta impulsada per un diputat del PSOE que en el moment de ser presentada es donava ja per feta, de tan òbvia com resulta. El llenguatge de l’any 1978 no és el del 2021, però sobretot el que ha canviat és la manera de pensar de la societat. El canvi és més profund que el d’una sola paraula. Doncs bé, fa pocs dies s’ha pogut saber que el canvi no es produirà i la Constitució espanyola continuarà parlant de “disminuïts”. Perquè alguns partits es neguen a obrir una porta –la de la reforma constitucional- per la que tenen por que vulguin entrar altres canvis.

Sortim nosaltres en defensa d’una llengua, la nostra, que des de les escoles i instituts ha estat i és una eina de cohesió social

Que ens assabentem d’això just la setmana en què s’ha celebrat el Día de la Constitución és significatiu. Si és impossible fer un canvi per una qüestió tan senzilla, com podem esperar que n’hi hagi de més substancials que permetin, per exemple, que els catalans puguem decidir sobre el nostre futur? La Constitució ha esdevingut un artefacte intocable, que li serveix a més a l’Estat com a cobertura per a la vulneració de drets, tan socials i nacionals. El no reconeixement de les llengües que teòricament aquesta Constitució i el mateix Estat haurien de protegir és un altre exemple de la seva caducitat. En aquest moment en tenim un nou exemple amb la decisió del Tribunal Suprem d’imposar el 25% d’assignatures en castellà a l’educació obligatòria, contra la qual hi ha convocada una manifestació el pròxim dia 18 de desembre. Des de la plataforma Som Escola, que agrupa mig centenar d’associacions, sindicats i institucions diverses, amb Òmnium Cultural com a pal de paller, resulta evident que no es pot deixar passar aquesta agressió. Serà la primera d’altres mobilitzacions per la llengua que han de venir, i una ocasió per tornar a trobar-nos al carrer i mostrar que seguim la lluita. En contrast amb la celebració encarcarada que vam veure el passat 6 de desembre, el trist intent d’apuntalar amb la retòrica oficial un edifici constitucional que voldrien inamovible i sòlid, però que té esquerdes per tot arreu, sortim nosaltres en defensa d’una llengua, la nostra, que des de les escoles i instituts ha estat i és una eina de cohesió social.