Hi ha persones que desprenen energia positiva. És la seva actitud davant la vida allò que marca la diferència. N’hi ha de joves i de vells; de molt savis i de menys cultivats; de més rics i de més modestos... Més enllà de les circumstàncies de cadascú -que òbviament ens marquen a tots- hi ha gent que suma, que s’entesta a veure en els altres el millor i que s’entossudeix a què la balança s’inclini cap al costat positiu.

Aquestes persones existeixen. En trobem cada dia. No són notícia, però ens marquen la quotidianitat.

Hi són i en tenim sort. Al forn, a la feina, al quiosc, al telenotícies o a la cafeteria on t’atures a fer un mos.

Segur que tenim un cert marge de maniobra que potser l’hem d’aprofitar

Penso en la Maria Teresa, la Dolors, en Tomàs, la Marta... en podria esmentar molts més. Persones que es lleven amb un somriure, que s’aturen i et miren als ulls, que saben dir els que no els agrada, però també les coses que van bé.

M’agrada el to d’en Toni Cruanyes quan relata les notícies. Somriu quan són positives i ho fa amb cura quan fan mal al cor. Però traspua una actitud vitalista, de confiança, de bonhomia i confort.

Seria agosarat dir que ens triem l’actitud davant la vida.

Prou que hi deu pesar la genètica, les circumstàncies i, segurament, les pors.

Però segur que tenim un cert marge de maniobra que potser l’hem d’aprofitar, ni que sigui, per fer la vida dels altres una mica millor.

I, sobretot, vull des d’aquestes línies agrair a tots els qui saben transmetre aquesta actitud positiva a la meva vida i a la de tots.