El TSJC ha dictat sentència sobre l’obligatorietat d’impartir un 25% de classes en castellà a una aula de P5 d’una escola de Canet en virtut d’una demanda d’una família que volia que el seu fill tingués el 25% de classes en castellà. És obvi que la família del nen utilitza la llengua com una arma llancívola cap a la convivència lingüística del país i, que fent això, donen un altaveu als partits espanyolistes antidemocràtics per centrar el seu discurs anticatalanista. És la seva única estratègia política per aglutinar el vot anticatalà a Catalunya i, de rebot, guanyar  molts més vots per les Espanyes. Això és el que sempre han fet i faran i, a vegades, els hi ha sortit bé.

Les altes instàncies judicials de l’Estat han estat sempre hereves del franquisme. Això ho sabíem tots, però durant algunes dècades intentaven dissimular, amb unes aparents sentències, que quedaven camuflades amb interpretacions restrictives de les lleis vigents. Així, l’Estat impedia que els interessos lingüístics, culturals i socials en l’àmbit dels Països Catalans no avancessin per aconseguir la plena normalització. Sempre tenien alguna norma legal per a poder justificar les decisions en contra la normalització lingüística.

El sistema judicial espanyol ja no té complexes en mostrar-se tal com és

Però el que és preocupant, i molt, és que el sistema judicial espanyol ja no té complexes en mostrar-se tal com és. Ja no s’amaga de la seva arrel anticatalana. Està desbocat i no sabem fins a on pot arribar. Com pot ser que havent-hi una llei vigent, la LOMLOE, que reconeix el català com a llengua vehicular i que la Llei d’Educació de  Catalunya ha estat declarada constitucional, el TSJC sentencia en virtut d’una llei derogada? En quin punt de les lleis vigents el Tribunal treu l’obligatorietat d’impartir un 25% en castellà?
Ja no dissimulen des de les instàncies judicials per fer de la justícia una estratègia per atacar la convivència a Catalunya i, de pas, donar ales als partits antidemocràtics espanyols.  L’Estat està molt ben controlat per aquesta gent. Només si treballem junts, amb intel·ligència, determinació i no entrem en el seu joc de confrontació, aconseguirem minimitzar les seves accions judicials contra tot allò que ens fa ser com som.

Ara ens toca cercar tots els mecanismes per defensar els nostres drets lingüístics i nacionals, però si volem guanyar aquesta lluita d’una vegada per totes, els nostres esforços s’han de centrar a preparar un altre embat contra l’Estat per aconseguir la nostra llibertat.