S’ha escrit molt al voltant dels nous models d’economia que han vingut per quedar-se. En aquest article m’agradaria comentar els diferents noms que han anat apareixent en referència als canvis de producció i consum (o sigui economicosocial). Economia Verda, Economia Sostenible i Economia Circular.

Són diferents noms que volen dir el mateix? No ben bé.

Ho plantejaré per ordre d’escala, de major a menor, que és on es pot apreciar la diferència més significativa (per no dir l’única).

- En primer lloc, l’Economia Verda. És la de major escala, es refereix principalment a inversions en tot l’àmbit de les energies renovables, i per tant, també a desinversions en energies fòssils. Entenent per energies renovables totes les possibles (solar tèrmica i elèctrica, eòlica, marítima (marees, hidràulica, geotèrmica…), sempre amb l’objectiu d’abastir tota la necessitat energètica de la societat substituint els sistemes actuals que emeten emissions. Quan diem desinversió en energies fòssils, no ens referim sols a deixar de crear sistemes de producció basats en aquest tipus d’energies, sinó que també, i principalment, en deixar de subvencionar aquests sistemes ja existents (sí, encara passa…)

- En segon terme l’Economia Sostenible. És la referida principalment al sistema econòmic. Hi ha tesis sobre el creixement econòmic que destaquen que el creixement no pot ser infinit i que cal canviar el model. Es defensa que qualsevol producció industrial, o activitat econòmica, ha de crear-se per tal que sigui sostenible de manera integral. Això vol dir sostenible en l’àmbit mediambiental (sense emissions, sense sobreexplotar recursos naturals, usar energies renovables...), i també sostenible en l’àmbit social (bones condicions i qualitat dels llocs de treball, repartiment equitatiu de la riquesa (sous).

- Finalment l’Economia Circular. És la de menor escala, la més propera a la ciutadania, i segurament la més coneguda. Avui en dia es defineix com les 7 R (es va començar amb 3R, ara ja en són 7): Renovar (o Repensar), Recuperar, Reciclar, Reparar, Reutilitzar, Reduir, Redissenyar. El dogma divulgat és que el paradigma ideal és la no generació de residus, vol dir que tot ha de ser susceptible de poder reintroduir-se en el cicle de producció, passant d’un model de consum lineal (l’actual on tot té un final), a un on tot torna al cicle productiu, creant un model circular.

Amb el vostre permís, potser aconseguim reduir emissions i residus, però ens ho posen difícil per reduir el desgast mental que suposa entendre-ho.