El Covid, la Covid, el Cuvidu. Fa dies, em penso que va ser quan ens van començar a obrir una mica abans de la cinquena onada vaig anar a escoltar la Carme Junyent a Roda. Ara que ve al cas, comentar-vos que la tindrem a Ripoll el mes de febrer del 2022, convidada per Òmnium. Doncs el que us deia, Carme Junyent va parlar de la llengua i del gènere del “Tot, totes i totis”, ja m’enteneu i de quin és l’ordre no marcat de la nostra llengua i que els/les no condiciona que hi hagi menys masclismes. Acabar amb el patriarcat és tota una altra cosa. Jo penso el mateix que la filòloga Carme Junyent i també estic a favor d’un llenguatge inclusiu.

És un error polititzar la llengua

També es va parlar d’altres coses i ara que el català està tan de moda i no precisament per coses bones, perquè penso que és un error polititzar la llengua. La llengua és cultura, és comunicació, és vida. No és política. Un cop acabada la conferència al torn de paraules, jo li vaig explicar que trucant-nos amb amistats, un amic em va demanar: Què tal el cuvidu? Per referir-se al virus. Cuvidu pronunciat com a paraula plana. I vam parlar que les llengües tenen els seus mecanismes per adaptar els mots que van agafant presència.

Vaig entendre que en català seria més normal dir Covid com a paraula aguda en comptes de pronunciar-lo amb la “o oberta”. Per mi és més natural dir el Covid que la Còvid.

Doncs segons Carme Junyent el meu amic va trobar de forma espontània la manera de dir popularment aquest virus que no ens deixa de petja: El Cuvidu. I jo us recomano que ens protegim i si el veieu deixeu-lo passar de llarg. Porta mals averanys.