Normalment, aprofito aquestes línies en clau més personal, però aquest cop la meva reflexió és com a regidor del grup municipal Alternativa per Ripoll - CUP a l’ajuntament de Ripoll.

Darrerament, des de l’alcaldia se’ns ha titllat de ser «els del no a tot» per intentar deslegitimar el nostre rebuig i/o fiscalització entorn a diferents projectes de l’equip de govern. És notori que la nostra posició d’oposició real els incomoda i per això recorren a un argument tan simplista i fàcil de desmuntar de seguida que hom analitza els fets. Però com que la major part de la ciutadania no acostuma a fer-ho, difamar l’oposició com si només sabés mostrar rebuig i no propostes pot arribar a sortir a compte. Per aquells que vulguin fer-ne un judici propi, aquí van algunes dades.

Som un grup que fa oposició, i això és el que molesta a l’equip de govern

En primer lloc, des que «els del no a tot» vam obtenir representació al consistori fa sis anys, som el grup al que s’ha aprovat més mocions i no precisament genèriques o simbòliques. S’ha dut a la pràctica i/o tots els grups s’han fet seves aportacions nostres com: la rehabilitació de pisos buits per destinar-los a lloguer social, la introducció de la tarifació social a les ordenances fiscals perquè pagui més qui més té, ajudes per assegurar que tots els infants tinguin garantida almenys una activitat extraescolar, la construcció d’una piscina municipal descoberta, la rehabilitació de la casa de La Torre per destinar-la a equipaments públics, la creació d’un espai per al dol gestacional i perinatal al cementiri, etc.

Som també el grup que més ha contribuït amb propostes efectives a les ordenances fiscals (a més de la tarifació social, amb bonificacions per a famílies nombroses i monoparentals, al comerç històric, als joves, a les empreses sostenibles i que contracten treballadors, etc.), aportant i treballant conjuntament sempre que se’ns ha requerit. Així doncs, que som un grup constructiu està fora de tot dubte. Però també que som un grup que fa oposició, i això és el que molesta a l’equip de govern.

Si ens titllen de «els del no a tot» no és perquè no tinguem propostes, que queda clar que sí, sinó perquè som els únics que no volem un “bike park” ni uns Jocs Olímpics d’hivern a qualsevol preu, perquè som els únics que no som còmplices de posar una catifa vermella i vendre el poble i el seu territori a propostes màgiques. Ja ho vam denunciar en la urbanització fantasma de La Torre, un llast urbanístic de la mà del condemnat Núñez que encara arrosseguem. També amb el rebuig al polígon de la carretera de Les Llosses, una altra aberració sense cap sentit tal com el temps ens ha demostrat. Ni s’ha fet ni és viable fer-la.

Ara les grans propostes són uns Jocs gens sostenibles i un parc de bicicletes. Se suposa que aquests projectes duran prou turistes perquè millorin les nostres pèssimes infraestructures. Perquè es veu que per nosaltres sols, com a habitants del territori, no ho devem merèixer. Veurem en què queden aquestes noves invencions. Nosaltres, però, seguirem sent «els del no». Els del no a modificar el planejament a discreció contra paratges naturals. Els que no estem disposats a malmetre el nostre poble i el seu entorn a qualsevol preu. Els del sí a un Ripoll de progrés, divers, innovador i sostenible.