Segons el resultat d’una enquesta d’usos lingüístics de la població (Idescat), el 2018 el valor mitjà a Catalunya de l’ús habitual del català, era del 36,1%, amb el que em temo que si tinguéssim dades més actuals, aquest percentatge seria inferior perquè si s’analitzen dades des dels diferents àmbits, no ha fet més que baixar des del 2003. No hi ha dades disgregades per comarques, però la percepció a la nostra comarca, em fa pensar que estaríem amb una situació similar com la “petita Gàl·lia d’Astèrix” de les terres de l’Ebre.

La llegua no es mor per falta d’amor, sinó per deixar de parlar-la

Per donar més dades, el català és un dels idiomes més antics del món, i és la catorzena llengua més parlada a Europa, més que per exemple altres llengües oficials com el suec, el noruec o el danès. No obstant això, la societat catalana sempre hem estat una societat inclusiva, i així ho demostra la història. I a més, tenim la tendència, que quan el nostre interlocutor és d’un altre país o procedència, parlem quasi sempre en castellà.

No obstant això, el model d’escola catalana i l’ús del català a les aules és una eina d’èxit, que ha estat fins al dia d’avui una garantia de la cohesió territorial en les darreres dècades. Per tant, malgrat l’àtac al model d’immersió lingüística que va fer el tribunal suprem el dia 23 de novembre on estableix un 25% de l’ús del castellà a les aules, essent un insult a la pluralitat cultural i lingüística del país, cal defensar l’impuls del català a l’escola, i en tots els àmbits que ens sigui possible.

No ha de ser motiu de conflicte. Saber diverses llengües és un recurs i ens fa més grans i més lliures. Per tant, és important que des de la nostra bombolla contribuïm al fet que aquesta llengua no es mori, perquè la llegua no es mor per falta d’amor, sinó per deixar de parlar-la. Per tant, persistirem, encara que ens hàgim de convertir en l’últim reducte. Fem-nos-en ambaixadors.