El concepte violència vicària: aquella que té per objectiu fer mal a la dona a través dels que més estima -fills i/o filles-, s’ha anat incorporant al nostre vocabulari habitual de manera alarmant. Com es pot fer mal a una persona matant a un tercer, que també és el teu fill?

El fet de creure que es pot tenir control sobre la vida d’un altre no es pot considerar, ni dins ni fora de la relació de parella, però fer mal als teus fills per ferir per sempre a la teva exparella, fer mal a un menor, qui confia en tu, no és humà.

Més de 44 menors -21 d’ells menors de 6 anys- han estat assassinats pels seus pares biològics, o parelles o exparelles de la mare des de l’any 2013, data en que es va començar a comptabilitzar aquest tipus d’assassinats. Quin recompte més colpidor. És la màxima expressió, i la més cruel, de la violència contra els infants i adolescents.

És la màxima expressió, i la més cruel, de la violència contra els infants i adolescents

S’ha fet esment a la violència vicària en diferents normes: Llei 5/2008 de 24 d’abril, del dret a les dones a erradicar la violència masclista; la Llei 17/ 2020, de 22 de desembre la qual reconeix que les diverses formes de violència masclista són també violència contra la dona quan s’exerceixen amb l’amenaça o la causació de violència física o psicològica contra el seu entorn afectiu, especialment contra els fills i filles o altres familiars, amb la voluntat d’afligir la dona; s’ha incorporat al nostre ordenament jurídic els Convenis del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica; s’han adoptat mesures legislatives i d’altres mesures necessàries per a prevenir, investigar, castigar pels actes de violència.

Malauradament, la violència vicària ha continuat provocant víctimes.

La darrera mesura legislativa que trobem al nostre ordenament jurídic és el Decret Llei 26 / 2021, de 30 de novembre, que modifica el llibre segon del Codi civil de Catalunya en relació amb la violència vicària. Regula mesures més contundents quant a la guarda dels menors i l’exclusió en la seva participació del progenitor contra el qual hi ha sentència ferma o mentre hi hagi indicis fonamentats de violència familiar o masclista i imposa a l’autoritat judicial que adopti, de forma immediata, la prohibició del règim d’estades, relació o comunicació amb el pare violent. Fent prevaldre, en tot moment, la seguretat dels fills o filles.

És necessari que la societat prengui consciència de la realitat de la violència, és fonamental la implicació responsable de tothom i des de tots els àmbits, a fi de garantir una protecció efectiva.