La setmana passada vam tenir la notícia inesperada del relleu a la presidència i la vicepresidència d’Òmnium Cultural. En el cas de l’Assemblea, poc després de les eleccions d’Òmnium a finals de febrer, també tindrem eleccions al nostre òrgan de govern, el Secretariat Nacional, aquesta primavera. En aquest cas, els relleus no són cap sorpresa, ja que només està permès formar part del Secretariat dos mandats de dos anys cadascun. Així que, per exemple a mi, també em tocarà plegar aquest mes de març.

Catalunya és una terra d’associacions, però també una terra de mandats històrics a tot arreu i cal que la gent es renovi

I el relleu al capdavant, torna a estar assegurat i sense cap sorpresa: l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, i l’actual vicepresident, David Fernández, també hauran de plegar. A l’Assemblea, però, no hi ha cap successor previst. De fet, el nostre reglament electoral prohibeix als socis i sòcies postular-se com a presidents durant les eleccions, ja que ha de ser el Secretariat qui els esculli d’entre ells, però alhora tots els socis i les sòcies poden presentar-se al Secretariat Nacional.

Aquests relleus són molt bona notícia. No ho dic per no valorar la feina dels meus companys a la direcció de les grans entitats aquests últims anys, al contrari! Si no perquè és sa i democràtic. Catalunya és una terra d’associacions, però també una terra de mandats històrics a tot arreu i cal que la gent es renovi, que tothom participi de les responsabilitats associatives, que ens rellevem, descansem i deixem entrar idees noves.

A més a més, intueixo que aquesta nova renovació vindrà també marcada per un relleu en els fets polítics que ja comencem a veure. Els últims quatre anys, a les grans entitats ens ha tocat aixecar-nos i recuperar-nos, superar el dol i començar a construir. Hem avançat en un munt de coses que he tingut el plaer d’anar-vos explicant amb aquests articles, però és cert que ens calen victòries. I arribaran i ja van arribant. Des de la inesperada mobilització de l’11 de setembre passat fins a les victòries a l’exterior, com la recent de Valtònyc. Aquestes victòries ens han d’agafar més ben construïts, però també renovats.

Això sí, la pregunta és la de sempre: els partits se sumaran a l’època de canvis? Segurament el poble anirem a davant, com sempre. Però, i vosaltres, hi seureu? Us animo a formar-ne part, i si ja en sou part, a presentar-vos o participar de les votacions per al nou relleu.