La llengua catalana sembla que preocupa. Recents sentències judicials sobre l’ús del català a les escoles i instituts han obert els ulls i encès alarmes. El país, que va a batzegades, ha tornat a mobilitzar-se i a protestar contra aquesta inqualificable actuació judicial. Em sap greu exposar que, a parer meu, som molt lluny d’entendre el problema i les causes d’aquesta crisi. Primer, el problema és més intern que extern. El català perd parlants, perquè els parlants no l’utilitzen.

El problema del català no és ni la llengua espanyola ni l’anglesa, amb les quals ha de conviure i interactuar en peu d’igualtat i sense por. Massa sovint espanten els barbarismes o préstecs de la llengua espanyola. A mi també em fan por els provinents de l’anglès, tot i que trobo que una llengua viva, pel fet de ser viva, pot admetre amb mesura barbarismes d’altres llengües. Però, pel que fa a l’anglès, l’altíssim nivell d’entusiasme provincià amb el qual els catalans abandonem paraules catalanes per angleses fa feredat.

Potser caldria revisar si a l’escola es llegeixen bons textos, o potser només s’estudia el català de TV3

Segon, l’escola no és la solució per a cap llengua. Quan, durant l’edat mitjana, a les escoles monàstiques es feia immersió en llatí, aquesta llengua es va convertir en una llengua per a l’estudi i no per a la vida. Els monjos i les monges, com avui el nostre alumnat al patí, es refeien de l’aridesa mòrbida dels seus estudis en llatí vivint en català al claustre. El llatí agonitzava. Avui això també li passa al català. La immersió lingüística, quan existeix, ha convertit el català només en una eina acadèmica, infeliç i sense ànima, però potser morta per a la llum i a la creativitat del carrer. Tercer, els mitjans de comunicació estan degradant la llengua. A TV3 m’han felicitat els Nadals (en català Nadal) una expressió calcada de l’espanyol. La llista d’anglicismes és inacabable. Fa poc, vaig enxampar a un Telenotícies un titular redactat íntegrament en anglès.

El català sembla inservible. Per a mi la solució és tornar a convertir el català en un idioma amb registres i possibilitats expressives molt diverses i vives que vagin més enllà de l’avorrida i tediosa gramàtica escolar. El català ha de sortir de l’aula. En lloc de revisar papers sobre els projectes lingüístics dels centres, burocràcia morta i sovint falsa, potser caldria revisar si a l’escola es llegeixen bons textos, o potser només s’estudia el català de TV3, l’espanyol i l’anglès.