La pandèmia de la Covid-19 ha alterat totalment l’aparent normalitat a la qual estàvem instal·lats. Així, al llarg d’aquests dos llargs anys, el Coronavirus ha evidenciat la immensa fragilitat de la condició humana per l’acció d’un virus que es propaga i evoluciona amb una gran facilitat.

La Covid-19 ha causat múltiples estralls. Essent els més importants la pèrdua de milers de vides humanes, de les quals moltes persones no han pogut acomiadar-se amb dignitat dels seus éssers més estimats, sense comptar la gran quantitat de seqüeles que comporta i comportarà aquesta situació en l’àmbit econòmic, social i psicològic.
Tanmateix, la pandèmia ha afectat als sectors de la població més dèbils. Entenent per debilitat les patologies prèvies que puguin patir aquelles persones a les quals els virus els hi ha sigut més fàcil de poder actuar. Entre aquestes, un dels col·lectius més afectats, en són les persones grans.

Aquest escrit vol ser un agraïment sincer al col·lectiu de treballadores i treballadors de l’àmbit social i mèdic que està lidiant dia a dia contra les afectacions de la Covid-19 vers a les persones grans

Les residències geriàtriques han sigut els espais on la gestió de la Covid-19 ha sigut més dura. Per una banda, per la immensa mortaldat que ha comportat al llarg de les diverses onades i, per l’altra, per la complexitat viscuda en els diversos moments en què el virus ha entrat en aquests espais on automàticament s’han hagut de prendre dràstiques decisions, com ara els confinaments totals, les reclusions obligades a les habitacions, el trasllat a altres residències i, sobretot, l’obligat aïllament dels familiars propers. Un manca d’afecte dura de pair a qualsevol edat però inexplicable a edats avançades.

Aquestes situacions les han viscut tant els usuaris de les residències com tot aquell personal que dia a dia està al seu costat. Aquell personal que els lleva de bon matí amb un bon dia i els acompanya al llarg de totes les hores fins al moment d’anar a dormir, cuidant-los i donant-los tot l’afecte que es mereixen. Un personal que per molt que pugui anar a casa en un moment o altre i aquesta estona els representi un bàlsam de la realitat laboral a la qual es troben, els hi genera una situació emocional dura de gestionar atès que acompanyen a la vellesa en uns moments històricament durs i complexes.

En aquest sentit, aquest escrit vol ser un agraïment sincer al col·lectiu de treballadores i treballadors de l’àmbit social i mèdic que està lidiant dia a dia contra les afectacions de la Covid-19 vers a les persones grans. Un article que pretén manifestar i encomanar la força per seguir endavant i continuar cuidant als nostres avis i a les nostres àvies amb el mateix afecte, entenent que l’afecte és una cadena de transmissió i com més se’n rep més se’n dóna. Que aquest article sigui una baula més d’aquesta xarxa comuna que conformem entre tots i totes.