Ja fa molt de temps que la gent del carrer té en molt poca consideració a la classe política en general, independentment del partit que representen o de la seva procedència. Però carai! És que cada dia els polítics fan mans i mànigues perquè això sigui així! No és estrany que la gent vegi els dirigents polítics i els alts càrrecs del govern com una colla de vividors, que només volen manar, cobrar i no fer res per la ciutadania que els ha escollit democràticament. Tots aquests que s’omplen la boca que s’ha d’ampliar la base, per aconseguir vés a saber què, no són els que prediquen precisament amb l’exemple.

No és estrany que la gent vegi els dirigents polítics i els alts càrrecs del govern com una colla de vividors, que només volen manar, cobrar i no fer res per la ciutadania que els ha escollit democràticament

Per si no fos poc, ens assabentem dels privilegis que gaudeixen els funcionaris del Parlament de Catalunya quan arriben a l’edat de 60 anys. La llicència per edat que, si algú no ho sap, és cobrar un bon sou íntegre  sense anar a treballar fins a la seva jubilació, salari pagat per tots els contribuents. Quan va sortir la notícia esperava les típiques  reaccions desmesurades i els exabruptes de l’oposició però... Ooohhh! Sorpresa! Ningú diu res, els líders dels partits ben callats, tots muts i a la gàbia. Clar, tots els grups parlamentaris ho sabien i n’estaven al cas, i no deien res perquè és una mesura que en un futur els podria beneficiar directa o indirectament.

L’any 2008, el Sr. Ernest Benach (ERC), que ostentava la presidència del Parlament, va ser el que va introduir aquest privilegi als inicis de la crisi econòmica, moment de les retallades i de l’augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys del Gobierno de Zapatero, per ordres de la Cancellera alemanya Angela Merkel. El 4 d’octubre del 2009, La Vanguardia ja va publicar la notícia de la implementació de les llicències per edat, però el més curiós és que cap de les posteriors presidències del Parlament en va dir res fins ara.

Però no només al parlament de Catalunya hi ha draps bruts i pols sota la catifa, a l’Ajuntament de Barcelona la Sra. Ada Colau també té un bon merder al damunt, investigada per una presumpta malversació en la concessió de subvencions. No seré jo qui la jutgi, soc dels que penso que tothom és innocent fins que es demostri el contrari. Desconec si l’Ajuntament de Barcelona té un codi de conducta com tenen altres estaments públics per casos de presumpta corrupció, el que sé perfectament és que els Comuns tenen un codi ètic intern que els obliga a dimitir si estan investigats per algun delicte. Però sembla que la exactivista de la PAH no vol deixar la vara de l’alcaldia, la cadira i el sou, i es passa el codi ètic per l’Arc de Triomf del passeig de St. Joan de Barcelona.

Però les coses no venen mai soles, ara una jutgessa investiga un presumpte delicte de corrupció en les factures corresponents al manteniment dels camions de bombers. Hi ha un pam de net en algun lloc?

No sé si algun dia tindrem una República Catalana, però si algun dia ho aconseguim, no només hauríem de centrar totes les mirades al nostre principal enemic que és l’estat espanyol, hem de centrar-nos també a canviar tot aquest maleït sistema que afavoreix que la gent només es posi en política pel seu propi benefici. Necessitem gent implicada i amb ànims de servir i millorar la vida del ciutadà, que per això paga i qui paga mana. Això sí que és fer política, encara que, ara per ara, és política-ficció.