Tanquem el 2021 amb la publicació d’un treball científic experimental portat a terme sobre un nombre molt elevat de pacients (24,699) el resultat del qual suggereix que aquelles persones que consumeixen bolets tenen menor risc de desenvolupar depressió.

Encara no sabem ben bé per quina via provoquen aquest efecte tot i que hi ha múltiples recerques que en suggereixen indicis.  La majoria d’aquestes recerques s’han portat a terme treballant amb una espècie de bolet que en el Pirineu anomenem pelutxo, de nom científic Hericium erinaceus. Creix sobre troncs d’arbres morts, preferentment vells, sovint quan encara són dempeus. N’he trobat a la nostra comarca.

Per aquestes raons podem dir que d’alguna manera ajuden a la salut cerebral i nerviosa

Ja fa anys que sabem que aquesta espècie de bolet conté metabòlits que actuen sobre el sistema nerviós. Els anomenem factors neurotròfics, és a dir, components que ajuden a la nutrició (i multiplicació) de les cèl·lules nervioses. Per aquestes raons podem dir que d’alguna manera ajuden a la salut cerebral i nerviosa.

Entre els components més estudiats del pelutxo hi ha l’ergotioneina. Us recomano que busqueu a Google les seves propietats. Es tracta d’un aminoàcid que el nostre cos no pot fabricar, que adquireix del menjar i, meravella, que podem emmagatzemar (als glòbuls rojos, fetge, semen i ulls, especialment). Sabem que l’ergotioneina pot travessar barreres i actuar directament sobre el cervell, i aquí és on es busca si es rau la possible acció contra la depressió.

Tornem ara a la recerca de la cloenda d’any.  Els investigadors mostren que consumir bolets (tota mena de bolets comestibles) redueix la depressió. Fins ara diferents estudis epidemiològics ja suggerien  la relació favorable del consum de bolets sobre la depressió, ansietat, insomni i desordres alimentaris. Però eren estudis relativament menors, sobre un nombre reduït de pacients. En aquest cas, no és així. I cal tenir molt en compte els resultats.

No tinc cap mena de dubte que en sentirem a parlar molt més de l’ergotioneina. Dels seus efectes antioxidants i neuroprotectors. De fet, a Estats Units i Japó ja es poden adquirir píndoles d’ergotioneina. Quedi clar que no ho recomano. Però sí que suggereixo que us mireu els bolets del bosc i del mercat d’una altra manera. I que recordeu que l’ergotioneina s’emmagatzema al nostre cos i que, per tant, un consum regular de bolets pot ser molt favorable per la vostra salut. De moment em miro els bolets que hi ha al rebost amb altres ulls.