En Xesco Boix va ser un cantautor català que va beure de les fonts del folk ianqui dels seixanta. Com a bon representant d’aquella època de canvis, va compondre i cantar un munt de cançons adreçades al món infantil amb un rerefons hippy que ara torna a ser actual sota el paraigua de l’ecologia. Una de les seves icones va ser la bicicleta com a element sintetitzador de tot un pensament alternatiu que cristal·litzava en aquesta màquina simple tan eficient que al nostre país sembla només pròpia d’infants o esportistes esforçats per les rutes.

Al consistori de Sant Joan de les Abadesses han entès molt sui generis la unió dels conceptes sostenibilitat i bicicleta. La bicicleta en si mateixa és un estri inestable que només assoleix l’equilibri de manera dinàmica. La sostenibilitat de les bicicletes com a eina de transport quotidià és inaplicable al nostre país, per una orografia irregular poc planera, per falta de tradició i per les gelades hivernals entre altres motius.

Així, el consistori santjoaní ha planejat una jugada mestra per unir l’institut d’ensenyament ubicat als defores del poble amb la cèntrica plaça Clavé i, en l’intent, diuen que ha arrasat amb 50 places d’aparcament (moltes d’elles prop del CAP), ha convertit en un passadís un dels carrers més amples i llargs del poble (el Ramon d’Urg) i ha sembrat de paranys un carril bici de doble sentit que zigzagueja erràtic a dreta i esquerra a cada cruïlla.

No entenc aquesta dèria de promoure un vehicle d’infants i esportistes per a ús diari quan ens falta un transport públic digne i regular

És sabut que a la mainada li agraden les bicicletes, però també que les usen per anar per on volen i no pas per on els diuen. Els catalans en general i els santjoanins en particular no són massa proclius a l’ús de les bicicletes en el seu quefer quotidià, ni tampoc en seran més pel fet que se’ls hagi encastat un carril bici al bell mig del poble que no acaba d’unir no-res amb no-res.

La intenció d’enllaçar la ruta del ferro que ve de Ripoll amb la via verda que va fins a Camprodon sospito que és l’astut motiu ocult que subjau rere aquest patètic intent de fer sostenible una idea peregrina. Llavors, un pensa que en lloc de muntar absurds ponts metàl·lics a l’estil dels de Madison, no valdria més haver adreçat els ponts que travessen la N260 que uneix Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, on tants morts hi podem recordar, en lloc de crear una via per a ciclistes de pa sucat amb oli de caps de setmana? Podem deduir que no sempre les prioritats de la ciutadania són prioritàries per als nostres polítics?

A Sant Joan de les Abadesses més d’una persona gran caurà (algunes ja ho han fet en el moment d’escriure aquestes ratlles) per les balises clavades al terra que delimiten el mal son del carril bici i més d’un infant sostenible serà procliu a patir accidents de trànsit en canviar de dreta a esquerra en aquest carril parany. Per reblonar la qüestió no és forassenyat pensar que algun agent de la policia municipal multi als acompanyants que acostin als malalts al CAP per no deixar-los lluny (quines coses tenen els malalts i la gent gran, eh?).

Per molt maca que sigui la vida en bicicleta, no veig jo que sigui possible anar a treballar cada dia a Ripoll, Olot, Vic amb bicicleta des de Sant Joan de les Abadesses i, per tant, no entenc aquesta dèria de promoure un vehicle d’infants i esportistes per a ús diari quan ens falta un transport públic digne i regular. No entenc l’obsessió d’obstaculitzar l’ús de l’automòbil quan en el nostre cas (al Ripollès) és l’única possibilitat de desplaçament en aquesta nostra comarca tan deixada de la mà dels déus i dels imperis, tant el que té seu a la Barcelona parlamentària de sous desorbitats com el que dorm al Madrid aliè a tot.

Consistoris i entitats, voleu fer sostenible la vida a comarques? Procureu fibra òptica i 5G arreu, transport públic eficient i deixeu de tocar els dallonses amb idees peregrines... perquè tal com cantava en Xesco Boix: amb bicicleta clinc-clinc, oh que bé s’hi va... no arribarem gaire lluny, ni anirem tan bé i ni tan sols ho farem sans ni estalvis.

Rock me mama

PS Ara els infants descarrilats usen les balises delimitadores per passar-hi pel cim amb la bicicleta...