És molt important per a una societat tenir símbols del que representin la seva història i la seva cultura. En això Catalunya és molt rica i plena. Tenim símbols de tota mena, en tenim de literaris, de guerrers, musicals, esportius, polítics. I una cosa de la qual me’n sento molt orgullós és que el nostre país en fa símbols de les derrotes més doloroses, com per exemple, la que canta el nostre himne, la Guerra dels Segadors (a la qual es va perdre la Catalunya Nord), o la derrota del setge de Barcelona de 1714. I dic que me’n sento orgullós perquè de les derrotes se’n pot aprendre i tornar-se a aixecar amb més força i saviesa.

En la darrera dècada hem viscut un moment històric en l’àmbit de creació de símbols: el 9N, l’1O, els presos polítics, els exiliats, els inhabilitats i totes les injustícies i sentències que pel camí van succeint. Aquesta inflació de símbols provoca que tots es devaluïn, que perdin el sentit, que se’n perdi la lliçó, i sobretot, que perdin la força que han de tenir.

Una cosa és honorar un símbol i l’altre és fer-ne simbolisme

I a més a més també cal valorar l’ús que se’n fa. Perquè es poden posar més en valor, o bé es poden acabar de malbaratar. Cal anar amb compte, doncs una cosa és honorar un símbol i l’altre és fer-ne simbolisme, que per mi, a banda de ser un moviment artístic de finals del S. XIX i principis del XX, no és altra cosa que utilitzar un símbol en interès i benefici propi. I d’un temps ençà els catalans estem empatxats amb tones de simbolisme a tota hora. I es fa per estratègia política de curt termini, per pur màrqueting polític de curta volada. La conseqüència és el desgast de tots plegats de tant escoltar discursos èpics que no ens porten a enlloc, i el que més em dol, l’exagerada devaluació dels nostres símbols.

Hem de tornar a respectar-nos com a país, treballar dia a dia pensant a llarg termini, marcar uns objectius de futur, crear una estratègia per assolir-los. De tot això se’n diu tenir “un pla”.

I recuperant el fil dels símbols, ens han de servir per donar caràcter, per definir-nos, per tenir-los de referència, per no repetir els errors que es van cometre. I tot això ho hem de fer respectant-los amb la solemnitat que es mereixen.

Tant de bo la propera generació, l’actual ja fem tard, esdevingui el proper símbol guanyador de la història de Catalunya.