El Ripollès, la comarca, els que l’habitem, hem estat notícia els últims dies pel fet de voler-nos excloure de la possible consulta (circumscrivint-la dins els límits d’una imaginària vegueria) envers la possibilitat d’apostar per organitzar les olimpíades blanques de l’any 2030. Consulta i olimpíades.

Quant al primer apartat, no hi hauria d’haver res a discutir. Evidentment, és del tot intolerable que, afectats com som pel tema, se’ns impossibiliti per poder dir-hi la nostra. Des de quan el govern de Catalunya nega a una part dels seus ciutadans aquest dret? Tan curta tenen la memòria?

En canvi, la dicotomia entre olimpíada sí, olimpíada no, té força més recorregut. Permeteu-me que llenci a l’aire un seguit de preguntes, o suggeriments, que poden semblar retòrics, però que amoïnen, ja que els percebo com el cor de la qüestió.

Abans de tot: com es pot posar a votació, demanar dir sí o no a un projecte fet a base de propostes vagues que no es facilita el coneixement previ dels temes cabdals? Certament, ens diuen que bé, que tot serà molt bonic, però no ens fan cap precisió ni del fons ni de la forma.

Com es pot posar a votació, demanar dir sí o no a un projecte fet a base de propostes vagues que no es facilita el coneixement previ dels temes cabdals?

Partim d’un tema punyent: a hores d’ara, ningú nega l’accelerat canvi climàtic que estem generant i patint. Justament ara, els dies que s’estan celebrant els jocs de Beijing, dia més dia menys, són els mateixos que s’haurien de celebrar aquí. Que no fa angúnia mirar el nostre emblemàtic Puigmal, la major part de la serralada pirinenca, amb neu només a clapes? Aquesta imatge, que segons tots els pronòstics s’anirà agreujant, és la que volem projectar al món? Uns gens estètics passadissos blancs fets a base de neu artificial enmig de l’entorn marronós i sense encant dels costats? No, no crec que això ens beneficiï gaire.

És clar que els defensors del projecte es basen en les grans infraestructures que regalaran aquests hipotètics jocs, sobretot la tan desitjada millora de la R-3 i potser de la collada de Toses. Cal que, per obtenir aquestes millores, que són de pura justícia, ens enlluernin amb projectes tant gegantins com nebulosos? I un cop posats a fer, si s’organitzen els jocs, disposem d’alguna garantia que aquesta millora es portarà realment a terme? Tan ingenus som com per creure en les promeses del govern central que ens enreda, any sí, any també, amb inversions futuristes, amb pluges de milions? Jo fa temps que he deixat de creure en els Reis, en els uns i els altres. Em tenen massa escarmentat.

El fet palès és que ningú nega que el projecte basa l’argumentari en un nom mític per olimpisme: Barcelona. Ara hem d’acotar el cap, deixar que pugi a la tartana el govern de l’Aragó comandat per un personatge tan ferotgement anticatalanista com el senyor Javier Lamban? Que no ho van provar ja amb Jaca, fins a quatre vegades, amb el resultat d’un nombre equivalent de carabasses? Crec que si els jocs s’arriben, la proposta només és acceptable amb la denominació Barcelona-Pirineus malgrat que també haurien d’expandir-se a Andorra i la Catalunya del Nord.

Com a compendi final és incontestable la decadència creixent dels muntatges olímpics. El món evoluciona, ens fa evident que el que abans era somni engrescador de qualsevol ciutat o país, cada volta té menys pretendents. Amb orgull, sí, podem afirmar que Barcelona-92 va fer el cim. Però que des d’aleshores, l’esdeveniment va perdent empenta. I capacitat de fer negoci. Res indica una rebrotada.

Torno al principi. Si la cosa tira endavant, la gent de Ripollès no podem renunciar a dir-hi la nostra. I quan arribi el dia, jo es clar que aniré a votar, malgrat que a hores d’ara no estic gens convençut de cap a quin cantó em decantaré. Ho faré segons com evolucioni el projecte, si em donen o no resposta a inquietuds que em neguitegen. Ara, avui dia, tal com veig la cosa, el meu vot s’inclina força pel no. Permeteu-me, però que faci una previsió, poc agosarada, de futur: els Jocs Olímpics d’hivern de l’any 2030, NO es faran a Catalunya. Temps al temps.