Fa molt pocs dies, el passat dissabte 5 de febrer, Lluís Bassat signava un escrit a La Vanguardia d’un regust certament amarg, en què es planyia que Catalunya no creu en els seus artistes... Lluís Bassat es referia bàsicament als creadors plàstics que podem catalogar dins de la «contemporaneïtat». Un cop passada revista dels llocs o espais expositius, bé públics bé privats, on s’exhibeixen de manera més o menys regular (malauradament, menys que no pas més) les seves obres, acaba l’article de la següent manera: «(...) Catalunya no té mines de brillants, ni d’or, però té una mina extraordinària de creadors que seria més que rendible explotar. Però per això s’hi ha de creure i s’hi ha d’invertir. Entenc que Catalunya tingui altres prioritats, però pot ser que la mina d’art contemporani no hi sigui sempre.»

No puc més que compartir les paraules de Lluís Bassat totalment, i si les trec a col·lació és per dedicar aquestes línies a l’Espai Art Abadia, de Sant Joan de les Abadesses, que des de ja fa més d’un decenni exposa les creacions de diferents artistes contemporanis en els vessants artístic-creatius de la pintura, l’escultura i la fotografia.

Des d’aquest discret racó de món que és la vila de les Abadesses, l’Espai Art Abadia posa el seu granet de sorra per donar visibilitat i ressò a tots aquells artistes creadors que hi han passat i, si déu vol, hi continuaran passant. En el moment de redactar el present article s’hi poden visitar dues exposicions, l’una en l’espai pròpiament dit (el claustre de dos pisos del segle XV) i l’altra a la sala Joan Maragall, just al pis de sobre.

L’Espai Art Abadia posa el seu granet de sorra per donar visibilitat i ressò a tots aquells artistes creadors que hi han passat

Pel que fa a la primera, hi ha exposada «Apunts d’Anatomia», de Pep Admetlla, una brillant recreació, a parer meu, del món de l’Anatomia clínica que des de temps immemorial ha fascinat la humanitat pel que comporta, això és, un voler obrir i mirar endins que, en el terreny artístic – científic van tenir la seva culminació en les extraordinàries làmines del metge Andreas Vesal i els magnífics dibuixos, d’un detallisme i precisió prodigiosos, oi més si tenim en compte el com, les circumstàncies i l’època en què van ser fets, sorgits de la mà del geni renaixentista, Leonardo da Vinci. De fet, les recreacions anatòmiques de Pep Admetlla s’hi enllacen, en són hereves.

De l’altra mostra, la que s’exhibeix a la sala Joan Maragall, n’és autora la gironina Patrícia Maseda i du per títol «Mirades». Si l’obra de Pep Admetlla ens proposa, tal com s’ha dit unes línies més amunt, mirar endins i observar allò que, d’entrada, no ha pas estat fet per ser vist per l’home, les obres de Maseda, dotze escultures en total, de petit format i elaborades amb materials peribles, com ara el paper o el cartó, ens proposen una reflexió sobre les diferents formes de veure a través de la mirada; en paraules de la mateixa artista, «(...) veure a través de la mirada que ens mira fa que ens reconeixem en ella i en el món que ens envolta que, al mateix temps, també ens mira.»

Retornant al publicista i mecenes Lluís Bassat (no està de més recordar la gran tasca divulgativa que des de la Nau Gaudí fa en favor de donar visibilitat a l’art contemporani) quan diu que «l’art contemporani de Catalunya és un gran producte, a l’alçada de les creacions dels artistes més prestigiosos dels EUA, la resta d’Europa o de la Xina, però que el tenim dins de l’arca. No l’ensenyem prou», afegir, i ho reitero des de l’acord total amb ell, que a Sant Joan de les Abadesses també tenim i compartim aquesta voluntat de mostrar, d’ensenyar, de donar a conèixer, en la mesura de les nostres possibilitats, les creacions dels nostres artistes que marquen la contemporaneïtat creativa avui dia.