Aquest divendres dia 18, a l’Església de Sant Pere, de Ripoll, es faran públics els guardonats en la dotzena edició dels Premis Ripollès Líders. Són nou grups de participació, i, per tant, seran guardonades nou persones o entitats de la nostra comarca que en el decurs de l’any passat han destacat o han sobresortit en les activitats professionals, culturals, empresarials, etcètera, i de manera directa o indirecta la seva activitat ha permès promocionar, sostenir, enriquir, divulgar ... el nostre territori. Aquests premis pretenen ser un estímul i un reconeixement a tots aquells que amb la seva feina diària honoren i difonen el nom de la nostra comarca. Per tant, abans de res cal fer un públic reconeixement als organitzadors d’aquest certamen per l’encert de la seva proposta.

En el meu lleial entendre, els organitzadors, amb la seva convocatòria pretenen dues coses simultàniament. Una, donar a conèixer aquelles persones o entitats que potser les tenim a tocar a casa i en desconeixem l’immens valor de la tasca que van desenvolupant en favor de la humanitat, de les nostres contrades, o de la gent en general. D’altra part, estimular el naixement de noves propostes que puguin fer-nos a anar tots més endavant i millor.

De fet, són vint-i-set candidats que opten als nou guardons, i d’aquests vint-i-set, sols nou l’obtindran. És cert, però mirant-ho fredament, honestament, tots ells, tots vint-i-set ja són guanyadors perquè a tots l’Organització els ha reconegut el mèrit de la seva gestió quan els ha proposat com a candidats. Per tant, una primera qüestió a tenir en compte és que tan sols el fet de ser suggerit per un determinat guardó, això sol ja és un reconeixement a la tasca, a la gestió desplegada, i en conseqüència, el fet de ser-ne candidat ja és un honor.

Sigui quin sigui el resultat final, tots podem tenir per segur que més enllà dels nou guardonats, tots vint-i-set, pel fet de ser-ne candidats, tots ells ara, ja són Campions

En una primera ullada pot semblar que els component d’una determina candidatura necessàriament han de ser rivals entre ells per allò que tots volem guanyar i cal apartar aquell que ens pot barrar el pas. Jo per l’experiència que en tinc no és aquest l’esperit que regna en aquesta competició. Si m’ho permeteu, estic convençut que hi impera un sentit competitiu cavalleresc. M’explicaré. En aquesta competició, com en totes, d’entrada tothom vol guanyar, tothom vol ser-ne el campió. Evidentment. Aquell que guanya és el Campió, però, el que no guanya li queda la satisfacció, l’honor que ha estat un campió qui li ha barrat el pas, al triomf final, no un qualsevol, i mirat així, això també és un honor.

Sigui quin sigui el resultat final, tots podem tenir per segur que més enllà dels nou guardonats, tots vint-i-set, pel fet de ser-ne candidats, tots ells ara, ja són Campions, perquè són gent que fa país. Enhorabona.