Deixeu-me parlar del tipus de comunicació que s’estableix entre l’alumnat dins d’una aula, que paral·lelament pot representar la comunicació que s’estableix en altres tipus d’entorns socials. Podem pensar que dins d’una aula hi pot haver una part del seu alumnat que pot sentir-se marginat? I dins de la societat? Segurament que sí. Deixeu-me dir també que bona part d’aquestes marginacions són per culpa dels estereotips, que fa que tinguem prejudicis i, per tant, automàticament discriminem perquè agrupem les persones en categories. Si dins d’un centre educatiu, parlem d’aquell alumne homosexual, l’estem categoritzant, l’arraconem, el fem diferent, no el fem divers. L’estereotipem. Si amb un canvi de mirada poguéssim arribar a entendre que tots som diversos, les opcions sexuals de cadascú ja no es categoritzarien.

Si el canvi de mirada es fes real de segur que es podrien evitar molts malentesos

Deixeu-me parlar també d’un altre canvi de mirada que hauríem de potenciar dins les aules o en altres entorns socials quan hi ha algun conflicte. Evitem fer judicis per encaminar-nos a fer observacions, evitem els càstigs per encaminar-nos a saber entendre les necessitats i les emocions de cadascú. Quantes vegades no hem sentit a dir d’algun alumne: no fa res, és un gandul o gandula. A mi sempre m’han dit que no hi ha ganduls, hi ha desmotivats. Pensant en aquesta màxima fixeu-vos que si darrere d’aquest judici en fem una observació, cal preguntar-nos el perquè d’aquesta ganduleria. Potser ens adonem que fa tres dies que no fa la feina i si ho demanem potser ens expliquen les necessitats que tenen: hi pot haver tristesa perquè s’ha mort un familiar. Hi pot haver por per culpa d’un desnonament. Hi pot haver angoixa perquè no se saben fer els deures, etc.