La Candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus 2030 ha dividit la societat entre els detractors i els defensors. Les enquestes fetes, i les que es faran, no reflecteixen, ni de tros, l’opinió de totes les persones que viuen als territoris afectats i menys, de totes les que ens dediquem al sector primari d’aquestes comarques. Els defensors ens ho venen com una oportunitat i potser ho poden ser si es tenen en compte les necessitats reals del territori i no es perdin més terres de cultiu ni pastures i es defineixi correctament què és sostenible i què no.

Un model de producció sostenible és aquell que aposta per la conservació del territori segons els recursos d’aquest. La Unió de Pagesos sempre ha apostat per aquesta sostenibilitat i equilibri territorial. Perquè aquest equilibri territorial s’aconsegueixi, hi ha d’haver persones que visquin i treballin al món rural. La presència de pagesos i pageses a la terra és imprescindible per la correcta i necessària conservació del medi natural. Conservar el nostre entorn natural sense el suport que dóna l’activitat agrària, ramadera i pesquera lligada a cada territori és una missió quasi impossible.

Uns Jocs Olímpics no poden ser la causa de la construcció d’infraestructures efímeres i insostenibles mediambientalment

Perquè la gent romangui lligada al territori s’hi ha de poder guanyar la vida i ha de tenir accés a tots els serveis necessaris de sanitat, ensenyament, comunicacions i noves tecnologies per tal d’assolir el nivell de vida desitjable i en les mateixes condicions que en qualsevol altre territori. Si bé som molt conscients que el turisme és necessari, s’ha d’aturar el desmesurat creixement urbanístic que estan patint algunes comarques de muntanya. Calen plans estratègics d’ordenació territorial que garanteixin un creixement sostenible i respectuós amb el medi ambient i que també garanteixin l’accés al primer habitatge als joves que es vulguin incorporar i puguin construir les infraestructures necessàries per poder tirar endavant la seva activitat. La muntanya és un territori viu que pateix despoblament i envelliment de la seva població i els joves que ho vulguin han de trobar de manera accessible un lloc on establir la seva llar.

El model turístic impulsat fa que la pagesia hàgim de mitjançar amb problemes d’incivisme, poca o nul·la respecte a la propietat privada i desconeixença de la nostra professionalització. El mateix model impulsa que normes subsidiàries municipals impedeixen la construcció d’edificacions o infraestructures pel desenvolupament de la nostra activitat i que, en alguns casos, són les normatives de benestar animal que ens obliguen a tenir-les. Aquestes contradiccions administratives s’han d’acabar.

Uns Jocs Olímpics no poden ser la causa de la construcció d’infraestructures efímeres i insostenibles mediambientalment, i que, al mateix temps, quan un ramader vol construir un cornadís per poder donar menjar sota aixopluc al seu bestiar a l’hivern li sigui impossible perquè les normes urbanístiques del municipi no li permeten. No ens poden dir que seran un recurs per revertir el despoblament quan els joves que es volen incorporar no tenen accés a hectàrees de pastura perquè els ajuntaments han jugat a especular.

No necessitem uns Jocs Olímpics ni apostar per la continuïtat d’un model turístic estacional i insostenible mediambientalment, amb contractes laborals temporals i que col·lapse els nostres pobles durant el cap de setmana i festius, però que els buida i ningú es recorda d’ells entre setmana. El que ens cal és la redacció d’una llei de muntanya consensuada on reculli i garanteixi totes les necessitats reals perquè el Pirineu prosperi en tota la seva riquesa i oportunitats que ens ofereix per gaudir de la qualitat de vida que ens mereixem i ens permeti prosperar professionalment i socialment.

El desenvolupament social i econòmic de les comarques de muntanya necessita un debat rigorós i amb voluntat política real de fer-lo factible.

Per tant, JJOO si, si no suposen una agressió al territori i ho decideixi la totalitat dels territoris implicats i no s’oblidin de treballar per dotar d’instruments legals i de foment suficients per garantir la continuïtat i desenvolupament sostenible de les activitats agropecuàries i forestals, així com, per assegurar l’establiment de les infraestructures i serveis públics necessaris per assolir la imprescindible paritat amb la resta del país i un desenvolupament rural sostenible. I no, si hem de perdre més pagesia hi han de perpetuar un model turístic insostenible mediambientalment i territorialment.