Una notícia recent, publicada amb lletra petita i a un pas de la desinformació; ”Els parlaments espanyols renuncien a investigar les morts als geriàtrics”. És preocupant que, al nostre país, els parlaments no vulguin o no puguin parlar. Espanya continua sent diferent després de més de 40 anys de democràcia. L’Euro baròmetre està alertant del descrèdit de les institucions i del malestar davant la democràcia, alimentant així vies alternatives. Un mitjà tan influent com The Economist classifica Espanya com una democràcia defectuosa. Que un país no vulgui plantejar el perquè de la mort de desenes de milers de persones disminueix la confiança en el sistema polític.

Una possible explicació d’aquesta negativa es podria trobar en veure que, si es volia arribar al fons de la qüestió, els partits polítics, s’haurien d’enfrontar amb el pecat original d’haver adoptat el marc del neoliberalisme. A finals del segle passat, aquest corrent ideològic, es va anar imposant i el PSOE, de Felipe González , li va vendre l’ànima adoptant-lo indiscriminadament al nostre país. Des d’aquest moment s’imposaren els dogmes que tota gestió pública era dolenta, obrin pas a les privatitzacions, i també que el mercat és la mesura de totes les coses. La salut de les persones es podia comprar i vendre.

Amb un marc legal favorable a les privatitzacions, no és estrany que el capital privat entrés als geriàtrics

Davant d’un mercat amb un finançament assegurat, gràcies a l’Estat, amb un marc legal favorable a les privatitzacions, no és estrany que el capital privat entrés als geriàtrics. En un servei privatitzat, el principal objectiu són els beneficis i la remuneració als accionistes, l’atenció a les persones i els drets dels treballadors queden en un segon terme, així es va permetre que una espècie de càncer anés creixent al cor de l’Estat del benestar. En circumstàncies normals aquest marc va quedar més o menys amagat, la pandèmia ho ha posat al descobert amb desenes de milers de defuncions a les residències.

Noruega, que també es trobava amb el quasi monopoli de les residències privades, es va plantejat en profunditat el problema, arribant a la conclusió que la privatització de segons quins serveis a les persones no es poden deixar en mans de la iniciativa privada. L’any passat, a Noruega, només quedaven cinc residències de gestió privada al país i l’any 2023 la gestió privada pràcticament desapareixerà. Un càrrec polític noruec en preguntar-li a què es devia aquesta política deia: “Alguns serveis son massa importants per deixar-los en mans d’entitats comercials“ al mateix temps que recalcava que els municipis poden oferir millors serveis als jubilats i millors condicions de treball als treballadors.

La negativa dels parlaments de debatre el perquè de les morts als geriàtrics, mostra una classe política, que va des del PP al PSOE, acomplexades davant el món econòmic. Si tot es deixa més o menys igual els resultats davant un altre envit, seran els mateixos: La prioritat del benefici econòmic per sobre els serveis als residents i una transferència de diner públic vers entitats privades que, massa vegades, tributen a paradisos fiscals.