La setmana passada no parava de posar-me les mans al cap sentint alguna televisió. Es deien tants disbarats que no sé ni si me’n recordaré de tots els que us volia comentar ni per quin començar. Quin deu ser el més gros? Negar suposats permisos de manifestacions mentre es demana mobilització popular, culpar l’independentisme de l’auge de l’extrema dreta, o demanar més immersió i reduir les hores de català al nou currículum?

Encara que em sembli tan evident que són absurditats, si surten tant a alguns mitjans, potser cal dedicar quatre ratlles a contraargumentar-ne alguna (si és que els donem el benefici de considerar-les arguments).

Perquè sí, oh, sorpresa: les millors manifestacions han de molestar, forma part de la seva naturalesa

Ens ha de començar a quedar clar que les manifestacions ni s’autoritzen ni es desautoritzen. Les manifestacions que no són de grupuscles feixistes només s’han de comunicar i en cap moment ningú amb un cert sentit democràtic s’hauria de plantejar si les prohibeix o no, per més que molestin. Perquè sí, oh, sorpresa: les millors manifestacions han de molestar, forma part de la seva naturalesa.

I per l’absurditat del socialista Collboni d’acusar l’independentisme de l’auge de Vox crec que només cal citar Neus Torbisco, doctora en Dret i especialista en Drets Humans quan li pregunta si també creu que el feminisme és el causant de l’auge de les violacions en grup o la lluita dels afroamericans pels seus drets els converteix en culpables del KuKuxKlan. Parem de dir barbaritats.