Bones i males persones (2)

En un meu article de ja fa uns quants anys parlava de les bones i de les males persones desgranant uns exemples de les dues, comentant un article de La Vanguardia que parlava dels bons oficis de la monja Teresiana Anna Montserrat, fent el bé arreu del món, a Bòsnia, a Brasil, Angola... contraposada amb les informacions d’aquells dies sobre les malifetes de Millet i Montull que tots recordem ben indignats encara avui.


La crua actualitat d’aquests dies em porta a contrastar un cop més que en la vida quotidiana ens enfrontem gairebé sempre a aquesta dicotomia dramàtica entre bones i males persones.


Encara no fa déu dies que ens congratulàvem dels bons oficis dels nostres conciutadans ripollesos seleccionats i premiats als premis Líders del Ripollès, valorant el seu esforç, la seva dedicació i el bon exemple que suposen per a tots els seus èxits professionals i socials. Bones persones.

 

La prepotència i el menyspreu ens porten a ser males persones

 

 

 


I encara no fa ni una setmana que el president de Rússia Vladímir Putin ha declarat la guerra a Ucraïna i llençat atacs cruents contra aquest país i la seva gent, que ja han causat centenars de morts i milers i milers de desplaçats i refugiats que fugen de l’horror d’una guerra iniciada per torçar la voluntat dels ucraïnesos i sotmetre el país a la seva voluntat i criteri per la força de les armes. Males persones.


En les incomptables imatges que rebem a tota hora d’aquesta ocupació cruenta, m’ha copsat d’una manera especial una seqüència en la qual un tanc rus es creua amb un vehicle civil per la carretera i, amb una escomesa prepotent i cruel, el tanc rus gira sobtadament i s’abraona sobre el vehicle esclafant-lo totalment. Males persones.


Quins sentiments guien al president Putin a envair militarment Ucraïna i provocar un daltabaix d’abast mundial? No se m’acut cap altre que un sentiment de superioritat i prepotència i un menyspreu infinit per la llibertat d’un país sobirà i per la vida dels seus habitants. Mala persona.


Quins sentiments guien al conductor d’un tanc per abraonar-se contra un vehicle civil i esclafar-lo com qui esclafa un insecte verinós? No se m’acut cap altre que un sentiment de superioritat i prepotència i un menyspreu absolut per la llibertat i la vida d’un civil ucraïnès. Mala persona.


Vull declarar el meu total suport al poble ucraïnès i desitjo que ben aviat s’acabi aquest mal son i es pugui recuperar la normalitat que només pot portar la llibertat i la justícia entre els pobles.


Entretant vull posar en evidència la maldat que s’amaga rere un sentiment de prepotència vers als altres i també rere el menyspreu per la seva llibertat. La prepotència i el menyspreu ens porten a ser males persones.


Només la justesa i el respecte mutu ens portaran a una vida en pau i concòrdia que desitjo per a tothom i que reclamo també par a mi.