L’any 2009 es va aprovar el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Sant Joan de les Abadesses. Un document que contemplava el trasllat dels equipaments educatius a la zona de la Coromina del Bac i la implantació d’una possible zona esportiva a les Planes de Torre, situades a més 2 quilòmetres de distància entre si. En aquell moment, des del nostre grup, ja vàrem advertir de les conseqüències d’aquesta dispersió d’equipaments. Per una banda, l’impacte econòmic, social i comercial que suposava buidar el centre de la vila de la totalitat de la comunitat educativa i no planificar alternatives al respecte i, per l’altra, l’augment del trànsit rodat i l’alteració de la mobilitat derivada de la nova planificació d’equipaments als extrems de la vila. Era i és una proposta molt poc sostenible en un municipi de població envellida, que està perdent habitants i on molta part de la població necessita disposar de més d’un vehicle per anar a treballar.

Malgrat que tan sols s’ha executat una petita part d’aquest àmbit del POUM - aquella consistent en la construcció d’una primera fase de l’institut-escola a la Coromina del Bac -, els problemes de mobilitat derivats d’aquesta dispersió d’equipaments ja s’han començat a evidenciar. Una problemàtica que a mesura que s’executi el POUM aprovat per l’equip de govern s’anirà accentuant perquè no s’ha reflexionat de forma pacient sobre com atendre a aquesta realitat.

En aquest sentit, una de les solucions que ha pres a correcuita l’actual equip de govern, per tal de fomentar el transport amb bicicleta, patinets i altres vehicles personals, ha estat la implantació d’un tram de carril bici al carrer Ramon d’Urg, que a hores d’ara ni tan sols està decidit acabar-lo i un dels seus extrems no va enlloc.

A hores d’ara ni tan sols està decidit acabar-lo i un dels seus extrems no va enlloc

Si bé estem d’acord amb la necessitat de fomentar el transport sostenible no compartim les formes amb les quals s’ha executat el denominat eix cívic. A través d’un decret d’alcaldia i sense cap mena de consens i informació prèvia als veïns de la zona ni a gran part de la població en general. De fet, els veïns es van trobar un cartell informatiu un divendres tot indicant que no es podia aparcar i el dilluns següent ja s’estava implantant el carril bici per davant de casa seva sense que cap representant públic els hi hagués explicat absolutament res. La forma òptima hauria estat reunir els veïns, principalment els més afectats, debatre les possibles alternatives i valorar l’impacte que podien tenir aquests canvis. En definitiva, buscar una forma clarament més consultiva que garantís una implicació superior al 4% de la població que va participar en el procés participatiu i que només permetia donar resposta a preguntes poc concretes i massa genèriques.

A més a més, el mateix POUM contempla una zona de pas per darrere del camp de futbol, paral·lela al canal i al traçat del camí Ral, que seguiria per la plaça de Barcelona, per davant del cementiri municipal i permetria arribar amb els centres escolars a través del carrer Joan Coromina i Cufí. Aquesta ruta s’uniria, també, amb la via verda que connecta amb la Vall de Camprodon. I, per l’extrem oposat, el traçat seguiria amb línia recta, travessant la zona enjardinada del carrer Jacint Verdaguer i connectaria amb el camí Ral, al seu pas paral·lel a l’accés de la fàbrica Espona. Des d’aquest punt, seguiria pel Pont Vell, a fi de connectar amb la Ruta del Ferro i el Carbó, i amb el carrer Mestre Guiu, per tal de connectar amb la Vila Vella i el centre del municipi.

Així, aquesta alternativa hauria connectat directament amb la plaça de Barcelona, punt de concentració de joves i infants, i hagués esdevingut un carril bici més segur pel pas de bicicletes i patinets que el denominat eix cívic del carrer Ramon d’Urg. Un traçat que, a més a més de complicar enormement l’accés de persones grans i amb mobilitat reduïda al consultori mèdic, a la residència Fundació Emma i als habitatges de la Colònia Espona, s’ha dibuixat davant de més de vint portes de garatge i diversos encreuaments amb poca visibilitat. I, també, ha comportat una important pèrdua d’aparcaments que ja ha afectat negativament als comerços de la zona.

En resum, cal repensar el traçat d’una via de connexió veritablement segura entre els edificis educatius i el centre del poble. Un traçat producte del diàleg sincer i el consens i no fruit de la improvisació i de la urgència per la justificació de subvencions sol·licitades pel mateix ajuntament. Alhora, cal establir mesures de reducció de velocitat dels vehicles a la majoria de carrers i espais del municipi, implantar zones i trams de mobilitat escolar segura i apostar fermament per la reducció de barreres arquitectòniques. Un conjunt d’accions que, malauradament, arriben tard i, part d’aquestes, haguessin tingut cabuda dins la partida pressupostària de 334.000 euros prevista per l’any 2021 per dur a terme possibles accions del Pla de Mobilitat Sostenible si l’equip de govern no hagués hagut de retornar més de 100.000 € de les subvencions rebudes per finançar la partida inicial, pel sol fet de no haver-les planificat, projectat i executat amb la suficient antelació.