Divendres a Vic hi va haver una concentració per demanar precisament la construcció de la pau, per aturar la guerra. Aquesta concentració la va convocar la Comissió Contra La Guerra d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. S’hi van adherir 50 entitats. Tots els que ens vam concentrar a la plaça érem i som conscients com diu Noam Chomsky que estem vivim en un moment clau de la humanitat, un moment que no podem negar, ni ignorar.

Cada vegada més aquest ordre mundial s’entossudeix a empènyer-nos a un cul-de-sac sense sortida

A la plaça de Vic s’hi van concentrar al voltant d’unes sis-centes persones. Dones, homes, canalla, jovent. Tots plegats vam rebutjar i rebutgem el patiment de les persones per culpa d’aquesta invasió d’Ucraïna per part de Rússia que ha provocat una guerra de la qual tots en sortirem escaldats. El gas de Rússia que arriba a Europa no és pas qualsevol cosa. I els milions d’euros que Europa paga a Rússia per aquest gas tampoc és qualsevol cosa. D’aquí ve l’encariment del gas, dels combustibles fòssils, de l’electricitat. Cap a on destina Rússia aquests euros ara? Hi ha hagut sancions que afectin aquests diners? Els rep encara Rússia? Rússia tancarà l’aixeta del gas? Un país invasor que rep diners europeus, mentre els països europeus armen el país que ha envaït: Ucraïna. Ironies de les guerres que sempre es mouen per interessos econòmics i estratègics.

Deixeu-me dir que si no hi ha una mediació diplomàtica, és possible que de tot plegat no ens sortim. Ho sento, soc pessimista. Quan l’engranatge dels conflictes s’estenen no tenen aturador. I sembla que la humanitat s’ha encaparrat a fer la guerra tant sí com no. La indústria de l’armament mou massa diners. Cada vegada més aquest ordre mundial s’entossudeix a empènyer-nos a un cul-de-sac sense sortida. Totes les pel·lícules distòpiques de Hollywood en són una mostra. L’objectiu de tot plegat s’encamina a extingir la llibertat dels individus per encaminar-nos cap a les submissions. Les guerres no ens porten res de bo. N’estem farts de veure que el que fan és exaltar sempre les posicions més reaccionaries per totes bandes i això fa molt de mal perquè els odis es desfermen.

Deixeu-me dir que només construirem la pau des del pacifisme, des de la compassió i reflexió. Des de la humanitat. Per què no s’escolten els analistes que preveuen els conflictes per posar-hi seny? No interessa. Quan es va dir que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq, només es va sentir aquesta veritat que va ser mentida. I quantes morts ha provocat tot plegat? D’invasions també n’hi ha de tots colors, ningú se’n salva. I sempre patim els mateixos. Els que anem a treballar cada dia per guanyar-nos la vida. De refugiats n’arriben de molts llocs i ja seria hora que els tractéssim de la mateixa manera. Quan aprendrem a ser més humans? Aturem la guerra, construïm la pau i que a tothom se’l tracti de la mateixa manera.